xalana

xalana f NÀUT Embarcació plana del fons i tallada a proa, a Eivissa i Formentera, i també de popa en altres indrets.

El nom és d’origen grec i va donar en català antic el nom de xalandrí, embarcació de fons pla per portar càrrega de comerç o de guerra, mot documentat ja a la Crònica de Bernat Desclot (cròniques ), del s. XIII.

També en francès, al s. XII, hi ha documentada la paraula chaland, que feia referència en un primer moment a una embarcació plana per al transport de mercaderies i després a una llanxeta de característiques semblants a l’eivissenca.

A les Pitiüses és considerada per la gent de la mar una embarcació de menor importància que altres dedicades a la pesca, moltes voltes es fa servir també d’auxiliar damunt la coberta d’altres naus més grans. Té l’avantatge de poder-se fer servir en zones de poc calat perquè és de forma senzilla i plana de baix. Sobre aquesta característica explica el filòleg Joan Coromines que, en una de les seues excursions a Eivissa, a sa Penya li digueren que pes freu Petit (entre en Caragoler i la illeta de sa Torre de ses Portes) només passen xalanes i bots; els vapors passen pel freu Gros (o pel freu d’Enmig).

Les característiques d’aquesta embarcació permeten també que sigui més fàcil d’amarrar, perquè la quilla és gairebé inexistent, just una barreta. El seu ús bàsic és la pesca en zones poc profundes. Antoni Prats Calbet comenta que, a la Barra, amb les xalanes s’hi fan gambes i s’hi pesca a l’encesa.

La seua construcció és també relativament senzilla: es comença clavant les taules del costat amb la roda de proa i llavors es forcen contra el banquet i es claven a la popa, a partir d’aquí ja es fa el baix amb les taules de babord a estribord i en darrer lloc s’hi posa la quilla.

A Formentera, a la platja de ses Illetes, a la banda de migjorn passat el pujol des Palo, hi ha el lloc anomenat ses Xalanes, que rep aquest nom pels escars d’embarcacions que hi ha. [JAR]

Descàrregues

Col·laboradors