virot

virot m ZOOL [Puffinus mauretanicus, família dels procel·làrids, ordre dels procel·lariformes]

El seu cos fa entre 30 i 38 cm de longitud i posseeix unes grans ales que fan entre 76 i 89 cm d’envergadura. És de color gris castany a la part superior i les parts inferiors són blanques amb més o menys taques fosques. El bec és prim i les potes, curtes i palmades. S’alimenta de peix, que captura submergint-se fins a 20 o 30 m. Se sol veure en petits o grans grups, lluny de la costa, ja que es passa la major part del temps a la mar. Pot beure aigua marina gràcies a unes glàndules que té per excretar-ne la sal. Només va a terra per reproduir-se. Cria en grups dins forats, a coves d’illots i a penya-segats, sempre en llocs aïllats de l’home. Es reprodueix entre febrer i juny i les femelles ponen un sol ou. Després de la reproducció, el mes de juliol, els exemplars d’aquesta espècie parteixen cap al Cantàbric i la zona del canal de la Mànega, on fan la muda postnupcial a la costa ponent de França. Retorna a les illes Balears el mes de setembre.

Encara que aquesta espècie únicament es reprodueix a les Balears, es pot trobar per altres zones de la Mediterrània en hivernada o alimentant-se. Les majors colònies de virots es troben a les Pitiüses, especialment a Formentera, als penya-segats de la Mola i del cap de Barbaria.

Antigament a Eivissa i a Formentera es caçaven els virots per menjar, fet que va fer descendir de manera important el nombre d’individus. A aquesta activitat se li deia virotar. Les principals amenaces que pateixen en començar el s. XXI són la depredació dels polls per part de rates i gats assilvestrats, la contaminació de la mar i la sobreexplotació pesquera.

Aquesta espècie és endèmica de les illes Balears i està catalogada com a au en perill d’extinció tant en el Catàleg d’espècies amenaçades de les Illes Balears com en el Catàleg nacional d’espècies amenaçades. [GSJ]

Descàrregues

Col·laboradors