vela

vela f 1 ESPORT Especialitat de la nàutica esportiva practicada amb embarcacions mogudes per mitjà del vent i la vela. La regata més antiga de la qual es té informació a les Pitiüses és la que se celebrà el 1915 amb motiu dels actes d’inauguració de l’obelisc dedicat als corsaris eivissencs; fou guanyada pel llaüt Bohemio, acabat d’arribar a Eivissa. Però el primer contacte de les nostres illes amb una competició oficial de vela es produí el mes de juny de 1930, quan hi arribaren els iots participants en una regata internacional que incloïa Eivissa dins del seu recorregut per etapes. Aquell fet despertà l’interès entre els aficionats a la mar, alguns dels quals decidiren equipar, amb material senzill, els bots de rem per tal de navegar a la vela. D’aquesta manera, el 1933 tengué lloc en aigües eivissenques la primera regata. L’afició augmentà novament després del juliol de 1934, quan hi arribaren els iots d’una nova regata que havien partit de Barcelona el dia 20 i, després de passar per Formentor i arribar a Eivissa, continuaren cap a València per retornar, novament, a Barcelona. Continuava la construcció de bots per a la navegació a vela i, així, a meitat dels anys trenta del s. XX, es disputaven regates, com la de 1935, una de les més importants, que formava part del programa que celebrava el setè centenari de la conquista de les Pitiüses per les tropes catalanes. També hi havia regates que diferenciaven els bots per categories segons la seua eslora. Sempre se celebraven en diumenge i dins del camp marcat pels illots des Daus i es Malvins. Els anys cinquanta tengué lloc la primera regata amb dos snipes, que s’havien construït a Eivissa amb plànols cedits per la Federació Espanyola de Vela al Club Nàutic d’Eivissa . El recorregut era un triangle que portava els vaixells des del port d’Eivissa as Malvins i as Daus. Amb l’esclat de la Guerra Civil Espanyola, l’any 1936, les regates es varen aturar i no es reprengueren fins que va acabar la contesa; llavors es va contactar amb diversos clubs mallorquins, que també varen prendre part en aquelles primeres competicions. Mentrestant continuava la construcció autòctona i així, amb el temps, hi havia una vintena d’snipes que constituïren la primera flotilla oficial del Club Nàutic d’Eivissa, que era capitanejada per Francesc Costa Colomar. La clàssica vela guaira va ser substituïda per una nova modalitat: l’snipe. La nova embarcació va suposar un salt important quant a tradició i precisió, ja que la construcció va passar a ser mil·limètrica, al detall, en funció de les normes del reglament d’aquesta classe. Les veles clàssiques varen quedar enrere. L’snipe anava arborat de Marconi, amb un disseny d’una accentuada coa d’ànec. Les teles eren de cotó corrent. Per aconseguir la concavitat de la vela es varen fer unes pinces en llocs estratègics de les cosides de les teles. Es varen fer proves amb paper i mida real. Josep Serra va ser qui va encapçalar tot aquest treball al Club Nàutic d’Eivissa (CNE), a més d’organitzar les regates i ser president de la Flotilla 26. Les regates es varen començar a desenvolupar d’una forma més tècnica. Una de les primeres regates més importants va ser la Regata Garcés de los Fayos, amb el nou snipe. La prova estava organitzada pel CNE i hi prenien part vaixells eivissencs, mallorquins i menorquins, de clubs de les Illes Balears. Se celebraven regates amb freqüència en aigües pitiüses i les embarcacions més destacades arribaren a participar en competicions d’àmbit balear i estatal. S’ha de destacar la bona actuació de les tres que participaren al Campionat d’Espanya que se celebrà a Marín (Pontevedra). Aquella dècada aparegueren les bruixes (bruixa ) i es feia navegació a vela tant com a passeig com per a reptes tals com qui era el primer a arribar a un lloc determinat. A final de la dècada dels seixanta del s. XX aparegueren els optimists (optimist ), que eren embarcacions destinades als més petits i que, amb la instrucció de Joan Planells Ramon, formaren una nova generació de regatistes que competiren i participaren en diverses proves. Concretament, el 1969 participaren en el Campionat de Balears celebrat a Palma, on Manuel Guasch Riera quedà classificat en primer lloc, Miquel Boscà Vidal aconseguí la tercera posició i Xavier Planas Ramia hi acabà en sisè lloc. Al llarg de la dècada dels setanta el Club Nàutic d’Eivissa organitzà campionats provincials i el Trofeu Illes Balears. Una vegada conclosa l’etapa formativa de la primera flotilla d’optimist, els seus patrons passaren a la classe 420 i disputaren nombroses regates per les aigües pitiüses i feren alguna sortida, com la de Calella de Palafrugell, on participaren en el Trofeu Toni Pelegrí. També dins la mateixa classe, Manuel Guasch guanyà tres campionats de Balears (1976, 1977 i 1978) i, a més, el Trofeu Illes Balears tres vegades (1975, 1976 i 1977); quedà setè en el Campionat d’Espanya. Els anys vuitanta del s. XX l’escola de vela va seguir formant nous regatistes amb la direcció d’Antoni Amengual que varen obtenir notables resultats en classe optimist, tant autonòmics com nacionals. L’any 1990 l’escola de vela del Club Nàutic d’Eivissa passà a ser dirigida per Sebastià Vidal Torres. Aquella dècada va aparèixer el moth Europa, embarcació que cobria el buit entre la primera navegació i el 420. Damià Albadalejo, amb aquesta nova embarcació, guanyà el Campionat de Balears els anys 1993 i 1997, i el Trofeu Illes Balears el 1995. Paral·lelament, s’anaren formant regatistes de base que destacaren tant a l’àmbit regional, com nacional, europeu i, fins i tot, mundial. Concretament, dins de la classe optimist, destacaren Bartomeu Marí-Mayans Ruiz, Jordi Tur Casado —mundialista—, Francesc Terrassa Pol, Alexandre Moreno Costa, Juli Ribas Alberici, etc. Dins de la classe Europa destacaren Francesc Terrassa Pol, Ivan Moreno Costa, Jordi Guimerà Garcia i Marc Terrassa Pol. Dins de la classe laser 4.7 han aconseguit èxits importants Alessandro Tenchini i Josep Carles Roselló Garcia. En l’última etapa d’snipes, s’han de destacar les tripulacions formades per Joan Riera Villegas-Josep Maria Prats Marí i Joan Riera Villegas-Josep Torres Torres. En les diferents formes de creuer han participat diverses tripulacions, ressenyades dins el quadre d’honor del Club Nàutic d’Eivissa i s’han de destacar els importants premis obtenguts per les classes inferiors esmentades anteriorment. A Sant Antoni de Portmany, l’inici de l’esport de la vela es pot situar cap a 1925, quan llaüts amb vela llatina com el Lidia, el San Juan, l’Hermanos Viñas, la Maria o el Bohemio sortien a passejar i improvisaven alguna regata. Durant els anys cinquanta del s. XX els bots s’utilitzaven per disputar les primeres regates de forma reglada i, d’aquesta manera, arribaren a participar en les festes patronals. S’han d’esmentar, dins l’etapa inicial, els primers snipes patronejats per un grup d’aficionats: Josep Ribas, Daniel Ribas, Antoni “Figueretes”, Rafel Torres “Sastre” o Alfons Cardona “Frit”, així com els germans Ribas i Josep Cardona. L’snipe Albatros IV, amb Daniel Ribas com a patró, arribà a participar en regates del Club Nàutic d’Eivissa. Aquest patró fou el primer monitor de vela i impartí coneixements bàsics en un racó de la platja de s’Arenal. Així, l’escola de vela de Sant Antoni començava el seu camí, a principi de la dècada dels anys setanta del s. XX, per la badia de Portmany. En una primera etapa del Club Nàutic Sant Antoni, es varen encarregar de la tasca formativa Miquel Boscà, José López Aranda, Vicent Planells Aranda i Rafel Tur. El 1973 la flotilla d’optimists regatejava per primera vegada dins de les festes patronals de Sant Antoni, fet que continuà els anys posteriors amb els nous tipus d’embarcació que el Club Nàutic de Sant Antoni anava incorporant a la seua escola. A mitjan dècada dels setanta del s XX, com a club oficial, organitzaren les primeres regates d’snipes i 420. Els anys vuitanta, amb Dominique Tur com a monitor i en la modalitat de TDV, es formà un important grup de regatistes, com Antoni Colomar, Antoni Tur, Asier Fernández o Laia Torres. Com es pot veure al Quadre d’honor del club, aquestos esportistes aconseguiren importants resultats, encara que el més destacat de tots ells és Asier Fernández. L’any 1986 Juan Blanco, amb el suport de Mercedes Pequeño, passà a dirigir l’escola de vela i, d’aquella etapa, s’ha de destacar l’elevat nombre d’alumnes, la qual cosa fou motiu de reconeixement per part de la Federació Balear com a club que comptava amb més llicències. Juan Blanco organitzà per primera vegada la Setmana de la Mar en la qual participen alumnes de centres escolars que fan un viatge a bord d’un pailebot i, d’aquesta manera, experimenten situacions diverses relacionades amb la mar i naveguen a vela, fet que en molts de casos té continuïtat dins de l’escola del Club Nàutic de Sant Antoni. Aquest club organitzà també, amb el suport de Roberto Hortensius, Josep “Bossa” i Rafel Tur, la primera Volta a Eivissa en Windsurf. Finalment, s’ha de destacar que l’any 1993 s’estrenà la Setmana Nàutica, una iniciativa de Dick Lightfoot, que era un projecte destinat a regates de creuers obert a participants de qualsevol procedència i que se celebra anualment, durant el mes d’octubre. A Santa Eulària des Riu, a principi dels anys noranta del s. XX, Joan Marí va començar a instruir els primers regatistes amb un petit grupet d’optimists a la platja del poble. Sense cap infraestructura, varen continuar la tasca formativa Jaume Foix, Voltar Pallés i, posteriorment, Daniel Serra i Dominique Tur. Varen fomentar la pràctica d’optimist, laser i windsurf i comptaren amb una trentena d’alumnes que, durant l’estiu, arribaren a ser 400. Entre ells s’han d’esmentar Xavier Marí, en làser, Álvaro Soriano, en windsurf, i Anna Ferrer, en optimist. Els primers anys del s. XXI l’afició a la vela de Santa Eulària espera disposar d’infraestructures pròpies per cobrir els projectes previstos. [RRT/XOL] 2 DIAL Candela. “Posaren sexanta velas a las neclas per no aver-hi siris” (Entrev. Eyv. 61). [DCVB] 3 DIAL Tros de terra estret i més bé llarg i d’angles desiguals. Els vessants dels pujols es parcel·laven en veles estretes, les parts exteriors de les quals se sostenien amb parets de pedra seca. [FCC]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments