veguer

veguer m HIST/REL Del llatí VICARIUS (vicari). El primer veguer de què es té notícia a Eivissa fou Ramon de Sant Martí, nomenat per Guillem de Montgrí a Cotlliure el 26 de novembre de 1236, delegat per impartir justícia a les gents dels seus quartons fora vila (Balansat i les Salines). Els hereus del sagristà a la senyoria, els arquebisbes de Tarragona, fins a la unificació de la justícia en la persona del governador reial l’any 1553, mantengueren un oficial anomenat veguer, encarregat de jutjar en primera instància els casos civils i criminals de les seues partides o jurisdicció. A la introducció al capbreu dels arquebisbes de Tarragona Gonçal Ferrandis d’Híxar i el cardenal Domènec Ram i Lanaja (1433-1437) s’explica així la seua funció: “El veguer és l’ordinari i jutge primer a les partides, porcions i quartons del dit senyor arquebisbe. A les sentències i judicis que emet el dit veguer, tant en qüestions civils com en criminals, es pot apel·lar al referit batlle de l’arquebisbe, i a les del dit batlle es pot apel·lar al dit senyor governador d’Eivissa. Si les tres sentències concorden, no es pot apel·lar més enllà, sinó que el senyor governador remet l’assumpte a executar al batlle del dit senyor arquebisbe i aquest el remet a l’esmentat veguer, com a ordinari i jutge primer, com queda dit” (1433). [FTP]

Descàrregues

Col·laboradors