umbel·líferes
umbel·líferes f pl BOT Família de plantes dicotiledònies anuals o perennes, a vegades arbustos, generalment aromàtiques. Les tiges, sovent amb solcs o costelles, són resistents. Les fulles són quasi sempre alternes i amb el limbe molt dividit. Les flors apareixen agrupades en umbel·la (paraula procedent del llatí en què significava ‘paraigües’ o ‘para-sol’). Generalment, a l’extrem de cada radi no neix una flor, sinó diverses floretes que s’agrupen novament en una umbel·la, anomenada ara umbèl·lula, de tal manera que les umbel·líferes formen umbel·les d’umbèl·lules. El calze és format per cinc petites dents; la corol·la, també de cinc pètals moltes vegades desiguals, és de color blanc, groguenc o verdós; l’ovari és ínfer, amb un primordi seminal únic; l’androceu consta de cinc estams. Els fruits, en diaqueni, poden estar recorreguts per costelles freqüentment amb ales o amb espines. Aquesta gran família compta amb unes 3.000 espècies dividides en més de 400 gèneres. Pastanaga, api, juvert, fonoll, batafaluga, comí, coriandre, anet, i moltes més poc conegudes a occident, han estat utilitzades des de temps immemorial a la cuina aprofitant, sobretot, les seues virtuts diürètiques, aromàtiques o digestives, que es deuen al seu alt contingut en olis essencials, i moltes són utilitzades com a medicina. [MaS]
Descàrregues
