trull

trull m CULT POP Espai destinat a la mòlta i al premsat de les olives per extreure’n l’oli. Habitualment es trobava annex als casaments o bé molt a prop. Era un habitacle de grans dimensions en comparació amb altres estances de la casa, a causa de la complexitat dels elements que formaven la instal·lació: mota i rotló, premsa, fona i infern, i una llar de foc on es pogués escalfar l’aigua, que s’havia d’anar fent servir durant tot el procés d’elaboració de l’oli. Al s. XXI els molins d’oliva mecanitzats necessiten molt menys espai.

Tipologies de trulls L’any 2003 es va posar en marxa el projecte d’investigació “Producció d’oli a l’agricultura tradicional d’Eivissa i Formentera”, amb el finançament del Fons Social Europeu a través del Grup Leader d’Acció Local per al Desenvolupament Rural d’Eivissa i Formentera. Aquest estudi va permetre l’inventariat i la documentació de més de 200 trulls a les Pitiüses; també s’hi analitzava tot el procés d’elaboració de l’oli i incidia en les diferents tipologies de trulls i les seues particularitats. Els resultats d’aquest estudi distingiren les següents tipologies de trulls: premses de jàssena de torn i d’espiga (s. XVIII-XX), premses de fusta (final del s. XIX-s. XX), premses de ferro (final s. XIX-s. XX) i premses mixtes (s. XX).

Les premses de jàssena representen el sistema de premsat més antic conegut a les illes, està documentat ja des de l’època romana. Aquest tipus de premsa aprofita el pes d’una gran soca, normalment de pi ver o pi bord, que pot pesar una mitjana d’uns 1.500 kg. Per aixecar el seu pes hi ha dos sistemes: el torn, que consisteix en una roda que s’acciona amb una sèrie de corrioles per pujar-la i baixar-la, i una espiga de fusta que travessa la jàssena i que es fa moure amb unes barres de fusta. Sembla que el sistema més antic és el torn i que amb el temps alguns trulls anaren introduint l’espiga, probablement en un intent d’agilitzar el sistema de producció.

Les premses de fusta, de ferro i mixtes es començaren a introduir a final del s. XIX en substitució de les antigues jàssenes i suposaren una important millora en el sistema de producció de l’oli, ja que permetien agilitar el treball i fer fins a quatre trullades al dia, el doble que amb les bigues tradicionals. Tot i així l’ús de les premses no va implicar la desaparició de les jàssenes, amb les quals han coexistit fins al començament del s. XXI, ni tampoc una industrialització de la producció.

El procés de producció d’oli en els trulls: la trullada La primera fase de la trullada consistia en la mòlta amb un molí accionat per un animal de preu, format per una pica anomenada mota dins la qual girava una pedra circular, el rotló, que anava triturant les olives. Una vegada triturades, la pasta resultant es dipositava dins els cofins, uns recipients fets d’espart, que s’anaven apilant uns damunt els altres. Una vegada omplerts els cofins començava la premsada amb l’ajuda de la jàssena o bé d’una premsa. Aquest procés de mòlta i premsat es repetia una o fins a dues vegades més: la remòlta i el remoltí. En algunes cases, de manera excepcional i en temps d’escassesa, s’havia arribat a fer una quarta premsada que s’anomenava la sota. Per fer la remòlta i el remoltí s’escalfava aigua a les calderes i s’abocava aigua bullint damunt la pila de cofins per ajudar a treure millor l’oli i, segons sembla, també ajudava a rebaixar l’acidesa del líquid resultant.

Durant el procés de premsat, el líquid de les olives s’escorria per un canalet fins arribar a la fona i l’infern, dos recipients enterrats i comunicats entre si on tenia lloc la darrera part del procés. Dins aquestos dos recipients se separava l’oli del brou per decantació. Una vegada separat l’oli, les restes que queden de les olives, la pinyolada, es treia dels cofins i es deixava assecar per aprofitar-se com a combustible i per fer farina per alimentar els porcs.

La propietat dels trulls La major part dels trulls documentats a les Pitiüses eren de propietat familiar, però també s’han trobat trulls comunals aixecats per diverses famílies que havien invertit una quantitat econòmica en la seua construcció. Els propietaris dels trulls comunals establien uns torns de feina setmanals que s’havien de respectar, així com també havien de portar els estris de feina, l’animal de preu i deixar l’espai net i condicionat per al següent propietari. Ocasionalment la propietat i els dies per poder fer servir el trull constaven a les escriptures de la casa, però majoritàriament es tractava de contractes verbals que passaven de generació en generació. [SCT]

Descàrregues

Col·laboradors