tràngol

tràngol m LING Fa referència al moviment de la mar.

És una paraula comuna no només entre la gent de la mar de les illes Pitiüses sinó que Alcover i Moll la documenten a diversos punts de la costa mediterrània: a l’Empordà, al Camp de Tarragona, a Tortosa, al Vendrell... Al Diccionari d’aquestos dos autors és definit més específicament que en altres reculls de lèxic. S’hi diu: “Moviment molt viu de les ones de la mar, que no són grosses, però molt espesses i rabents”.

D’una manera més general Pérez Cabrero a Ibiza. Guía del turista, publicada l’any 1909, la tradueix al castellà marejada.

La gent marinera d’Eivissa diu que allò que defineix el tràngol és que es tracta d’una mar moguda, però sense arribar a rompre, sense que s’arribin a produir “ovelletes”, sense arribar a mar grossa; es pot produir, p. ex., quan el vent calma després d’una estona de bufar i la mar encara queda moguda. Un exemple ben gràfic és el tràngol que es produeix as Freus a causa del trànsit d’embarcacions entre Eivissa i Formentera els caps de setmana.

El trangolet, paraula també molt usual entre els mariners, com la seua forma diminutiva indica és un moviment més suau de la mar. Sobre l’origen de la paraula, apuntava Coromines la possibilitat que provengués del verb trangular, que vol dir ‘engolir, dragar’, perquè xuclava les embarcacions. Però una volta vistes les diferents definicions exposades, és poca mar per fer desaparèixer embarcacions. L’origen, apunta el mateix lingüista en articles posteriors, és “un vell focus germànic”, però no és fàcilment explicable.

A part del sentit recte, ‘mariner’, la paraula tràngol té també un sentit figurat, aplicable a altres aspectes de la vida, de moviment agitat de persones, de coses, d’esdeveniments, de problemes difícils de resoldre. [JAR]

Descàrregues

Col·laboradors