traient

traient m HIST Nom que rebien de forma genèrica totes aquelles persones que podien treure sal de les salines d’Eivissa i Formentera, arran de les cessions d’explotació de 1261 i 1267 per part dels consenyors, que atorgaren a pobladors pitiüsos el dret a extreure i carregar sal, i poder-ne obtenir una part dels beneficis. Cada any es feia el repartiment dels estanys entre els caps de família en funció de la seua riquesa personal. Una vegada adjudicats els indrets dels estanys, els traients (o traents) efectuaven els treballs d’extracció i el seu tragí al carregador ells mateixos o enviant-hi jornalers o esclaus. Entre els jurats de la Universitat i els traients s’establiren diverses obligacions d’uns i dels altres per tal d’assegurar el funcionament normal de l’explotació salinera. A fi de no fer perdre jornals i viatges als traients, els jurats havien d’assenyalar un dia fix de festa, de 15 en 15, i disposar aquest dia dels llibres preparats, perquè els traients poguessin anar a la Universitat a rendir comptes de la sal carregada o mesurada i conèixer el seu crèdit. Segons les ordinacions de 1686, els jurats havien de vigilar que el nombre de traients no fos de menys de cent, i la Universitat els havia de subministrar totes les eines necessàries, fent portar el ferro de Mallorca o d’on fos necessari. Aquestes eines, que es repartien marcades i assenyalades, després les havien de pagar a través dels seus comptes. Els traients no podien utilitzar aquestos utensilis en altres tasques que no fossin les relacionades amb la sal, ni vendre’ls ni utilitzar-los com a penyora. D’altra banda, els traients no podien traspassar a altres persones la seua part dels estanys o els munts de sal treta sense comunicar-ho abans als jurats i fer constar en les llistes els noms dels substituts. Per estalviar demores en la càrrega dels vaixells, sempre havia d’haver-hi sal en els carregadors. A l’hora de tirar sal o portar-la de les places als carregadors, se seguia un ordre que els traients havien de complir; aquest ordre només es podia rompre en casos particulars. També havien de recollir la sal que els podia caure pel camí fins al carregador, en cas contrari aquesta sal era assignada al convent de Sant Vicent Ferrer. Per a la neteja i l’escurada de les calçades, s’havien d’ajudar els uns als altres i tornar-se els jornals entre ells mateixos de forma recíproca. Altres oficials de la Universitat, com el guardià de la sal, l’escrivà de la sal, el terç albetriador o el lloctinent dels estanys, s’encarregaven de l’organització del treball i vigilaven l’acompliment de les seues tasques i obligacions. Més o menys aquest sistema d’explotació es perllongà fins als primers intents d’arrendament de les salines a principi del s. XVIII i el seu posterior decomís per part de Felip V, després de la Guerra de Successió. A partir d’aquell moment la gestió passà a la corona, i els eivissencs i els formenterers deixaren de tenir-hi part. Els traients passaren a ser jornalers que intervenien en els treballs d’extracció de la sal. Una vegada que els cavadors havien cavat la sal, s’havia apilat en cavallons i s’havia deixat dos o tres dies per fer escórrer l’aigua, els traients la transportaven a les places adossades als estanys cristal·litzadors amb senalles estanyoleres. Amb els càvecs omplien les senalles que llavors es posaven sobre el cap. Els traients podien arribar a recórrer més de 50 m abans d’abocar la sal de les senalles, que pesaven uns quaranta quilos. Es tractava d’un treball molt pesat i dur, tant per les llargues jornades com per les condicions. Per tal de prevenir les ferides que podia ocasionar el brou, els saliners procuraven evitar-ne el contacte. Era important mantenir les eines sempre ben netes. La temporada d’extracció solia començar cap al mes d’agost. El tragí de la sal als carregadors s’arribà a fer amb carretes tirades de mules o bous. Després de segles i segles, la primera mecanització fou la incorporació de la locomotora i els vagons que promogué l’enginyer Eugeni Molina a final del s. XIX. D’aquesta manera els traients dipositaven la sal directament en els vagons que estaven situats prop dels cavallons. En un principi la locomotora es deixava fora de la zona dels estanys i els grups de vagons eren endinsats i retirats dels cristal·litzadors empesos pels traients; més tard les locomotores es pogueren entrar a la zona dels estanys. Els treballs d’extracció quedaren mecanitzats l’any 1972 amb la incorporació de maquinària que extreia la sal directament dels estanys i la dipositava a les caixes remolc dels tractors. Els traients i cavadors quedaren així substituïts per operaris que manipulen la maquinària i s’encarreguen del seu manteniment i de la cura dels estanys. El mes d’abril de 2007 s’inaugurà una estàtua de bronze que representa la figura d’un traient, de l’escultor Pere Hormigo, al costat de l’església de Sant Francesc de ses Salines i els estanys, en homenatge a tots els saliners. [ACM]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments