tomaní

tomaní m BOT 1 [Lavandula stoechas, família de les labiades] Planta ramosa amb tiges brunes, les superiors de secció quadrada, amb fulles oposades en grups nombrosos. Les fulles són estretes i linears, amb les vores enrotllades, de color verd cendrós i d’1 a 3 cm de llargada; arribant a la base de les inflorescències, són més llargues i amples; aquestes inflorescències no pedunculades al final de les branquetes presenten quatre cares i flors de color morat fosc, finalment rematades per bràctees més clares. Floreix de febrer a maig i té una aroma molt forta. És planta de sòls silicis, per això és rara a Eivissa. Es troba en petits redols en terres roges de vores de boscos i de torrents: voltants de Sant Joan de Labritja, puig de s’Argentera, Safragell, Buscastell, torrent de Fruitera, etc, sempre a la meitat septentrional de l’illa. És present a tota la Mediterrània i, curiosament, dins les illes Balears i Pitiüses, només a Menorca i Eivissa. 2 [Lavandula dentata, família de les labiades] Mata molt ramificada de fins a 1 m d’alçada, finalment coberta de pèls. Té fulles oposades d’1,8 a 2,2 cm de llarg, estretes, uniformement dentades a les vores, de color verd clar. Les inflorescències són llargament pedunculades, allargades i arrodonides. Les flors són petites acompanyades de bràctees a vegades verdes o, més normalment, morades com les del vistós plomall que formen al final de la inflorescència. És planta olorosa que floreix des de la tardor fins al començament de l’estiu. A Eivissa és comuna en llocs rocosos i assolellats, com ara sa Sal Rossa, el cap des Falcó, el puig des Molins, el puig d’en Serra, el puig des Vedrà, el puig Nunó, Albarca, Sant Joan, el puig de Missa (Santa Eulària) i altres. Sembla que falta a Formentera. La seua àrea de dispersió geogràfica inclou la part meridional de la península Ibèrica, el Marroc, Algèria i terres de la Mediterrània oriental. També és a Mallorca. Com a planta medicinal, l’aigua de tomaní s’empra per curar esmalucs i, glopejada, per treure el mal de queixal. Així mateix, era utilitzada per ambientar les cases de malalts, incinerant la planta. [CGT]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments