titina

titina f ZOOL Nom amb què es coneix a les Pitiüses tota una sèrie de petits ocells dels gèneres Anthus i Motacilla, família dels motacíl·lids i ordre dels passeriformes, la majoria migrants en aquest territori i que tenen com a característica comuna la de passar la major part del temps al terra, per la qual cosa solen tenir cames i dits relativament llargs, igual que l’ungla del dit posterior. També presenten el cos estilitzat, normalment amb coa llarga i un bec fi, la qual cosa implica que la seua alimentació és majoritàriament insectívora. Les espècies del gènere Anthus solen tenir plomatge amb coloracions marrons al dors, mentre que les del gènere Motacilla el tenen molt més vistós. L’espècie més popular i abundant a Pitiüses és la titina o titina blanca (Motacilla alba), que és un hivernant i migrant abundant a Eivissa i Formentera, que també es coneix a aquesta darrera illa com titineta. Al seu plomatge destaca un gran contrast entre el blanc de les parts ventrals i la cara amb els grisos i negre del gavatx, el cap, el dors i les ales. Molt habituada a la presència humana, pot ser observada fàcilment durant els mesos més freds als carrers i parcs de qualsevol població de les Pitiüses, sovent cercant aliment pel terra. Acostuma a agrupar-se en uns pocs arbres per passar la nit en una mena de dormidor. A aquestos dormidors poden arribar a reunir-se centenars d’exemplars de titina blanca. El seu estatus és el d’hivernant i migrant abundant. Rep el nom, també, de cuereta blanca. Així mateix és present a l’hivern i als passos migratoris la titina de la mare de Déu (Motacilla cinerea). Aquesta espècie té un aspecte semblant, però és molt fàcil de diferenciar gràcies al seu vistós plomatge, en què destaca el color groc de les parts ventrals. Per contra, les ales, el dors i el cap són majoritàriament de color gris blavós. El gavatx dels mascles és blanc durant l’hivern, per passar a tenir color negre durant l’època reproductora. Menys freqüent que la titina blanca, es considera un hivernant i migrant escàs a Eivissa i migrant rar a Formentera. Normalment el seu hàbitat més habitual són voreres de zones humides i altres zones obertes, per la qual cosa sol ser possible observar-la a ses Salines o a ses Feixes. Al Principat se la coneix com cuereta torrentera. De coloració semblant, amb contrast entre les parts ventrals grogues i dorsals d’un gris verdós, es pot trobar la titina groga (Motacilla flava). Aquesta espècie es pot observar a les Pitiüses als passos migratoris i els mesos estivals. Està considerada estival moderada i migrant abundant a Eivissa i estival escassa i migrant moderada a Formentera. Prefereix espais oberts i plans, però amb vegetació, prats humits, voreres d’embassaments d’aigües i altres zones humides. Per aquest motiu a Eivissa habita preferentment a ses Feixes i a ses Salines, on nidifica i poden ser localitzades fàcilment pel seu color cridaner. Se la coneix també amb el nom de cuereta groga. Molt menys vistoses resulten les titines bordes, que és com es coneixen les titines del gènere Anthus, amb colors marronencs al dors. La més comuna seria la titina borda (Anthus pratensis), que es pot localitzar a les Pitiüses durant els mesos d’hivern, així com en els passos migratoris. El seu plomatge és molt estriat, amb abundants taques negres al dors i al pit. Les parts ventrals són de color cremós. En destaca l’ungla del dit posterior, llarga i recta. Poden localitzar-se, normalment en grups, al terra de zones obertes com camps de conreus o erms. També rep el nom de titella. De coloració semblant és la titina borda dels arbres (Anthus trivialis) que es pot observar als passos migratoris, encara que és una espècie considerada moderada a les Pitiüses. Es diferencia de la titina borda per la coloració molt més taronja del gavatx i el pit, i les taques fosques estriades menys definides a la part ventral. Habita espais menys oberts, amb presència d’arbustos, en què és fàcil observar-la posada, i fins i tot als voltants de zones emboscades. Al Principat se li dóna el nom de piula dels arbres. La titina borda del camp (Anthus campestris) presenta una coloració més discreta, sense l’estriat característic de les altres titines bordes, i és blanca al pit i a les parts ventrals. Les ales i les parts dorsals tenen un color arenós. Es tracta d’una espècie estival escassa a les Pitiüses i també pot observar-se als passos migratoris; llavors està qualificada de moderada a Formentera i escassa a Eivissa. Es pot localitzar en espais oberts i plans, com camps de conreu i brolles. També es coneix com a verola o trobat. [JCP]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments