sous

sous m pl LING Amb la paraula sou en singular s’han designat al llarg de la història monedes d’èpoques, valors i de metalls diversos. Prové del llatí tardà SOLIDUS, que en un primer significat va fer referència al posterior adjectiu sòlid, però, ja en llatí, també va fer referència a una moneda. També en singular designa un salari, una paga; amb aquest sentit es troba aquest mot documentat ja al s. XIII en un text en el qual el bisbe de Barcelona, preparant la conquista de Mallorca (1228), promet anar-hi “amb 100 menys 1 cavaller e ab 1000 sirvens e donarlu-he bon sou e prou pa e vi e civada”. L’ús que es fa a les Pitiüses del plural d’aquesta paraula amb el sentit genèric de diners també el trobam en indrets de parla catalana com el Capcir i la Cerdanya. No és estrany que el nom d’una moneda acabi convertint-se, en plural també, en un indicatiu genèric; igual passa amb les paraules doblers (del llatí DUPLARIU) i diners (del llatí DENARIUS), que també feien referència en el seu primer ús a monedes de distintes èpoques (numismàtica ). [JAR]

Descàrregues

Col·laboradors