siti

siti m CULT POP/LING Espècie de sostremort que servia per dividir en dos l’espai en una paret d’una casa pagesa.

A la cuina, en molts de casos es feia tradicionalment la divisió entre llar de fora i llar de dins. Mentre que a la llar de fora es feia el menjar, a la llar de dins hi havia una xemeneia amb un parafum, que es feia servir per escalfar l’espai. A cada costat d’aquest parafum o campana quedava un important espai lliure que, per les condicions de situació, era un lloc ben sec, molt adequat per a diversos usos i es feia aquesta mena de prestatge fondo que servia, entre altres utilitats diverses, per a l’emmagatzematge de garroves destinades al bestiar; així s’evitava que es podrissin per culpa de la humitat.

Posteriorment, si no es feia foc, s’han fet servir com a espai per guardar-hi diversos estris d’ús a la casa, com ampolles. També en alguns casos, quan l’hivern era molt rigorós, fins i tot hi havia gent que aprofitava els sitis per jeure, sobretot jóvens i garrideia. Igualment, a les torres de defensa, una vegada que havien perdut aquest ús i es feien servir com a magatzem, també hi havia sitis que dividien el seu interior per a un millor aprofitament de l’espai.

Aquesta paraula prové del llatí SITUS, que tenia ja en aquella llengua i després en català un significat ben ampli de lloc, de situació; fins i tot hi ha documentació eivissenca, de fins a principi del s. XX, a la qual té el sentit de solar, generalment urbà, en el qual es pot edificar, però l’ús habitual d’aquest mot és com a element de la casa pagesa. [JAR]

Descàrregues

Col·laboradors