silene d’Ifac

silene d’Ifac f BOT [Silene italica ssp. hifacensis, família de les cariofil·làcies] Planta de distribució circummediterrània, tot i que la subespècie anomenada hifacensis és coneguda únicament a les Pitiüses. Fins a l’any 1974, data en què els botànics Oriol de Bolòs i Josep Vigo donaren a la planta eivissenca la categoria de subespècie, era considerada com a espècie pròpia amb el nom de Silene hifacencis. Va ser descoberta per Georges Rouy, botànic francès, als penya-segats d’Ifac (la Marina Baixa, Alacant) l’any 1883 i, segons el seu descobridor, era una espècie molt difícil de trobar, tant per l’escassetat d’exemplars com pel seu hàbitat. Un any després, el botànic Lacaita trobà aquesta mateixa planta al cap de Sant Antoni, prop de Dénia. Des d’aquelles dates els esforços realitzats per tornar a trobar aquesta espècie en aquelles mateixes localitats han resultat infructuosos. L’any 1918, per realitzar exploracions científiques a les Pitiüses, hi arribaren el botànic Pius Font i Quer i el recol·lector del Museu de Barcelona Enric Gros. Aquest últim trobà a l’illa de s’Espartar (a menys de 100 km del cap de Sant Antoni) la Silene que sembla desapareguda de les costes peninsulars. Poc després, els mateixos científics la trobaren a les costes de Corona. És planta subllenyosa amb un rosetó de fulles lanceolades que surten abraçant la tija. Les fulles més externes poden tenir fins a 18,55 cm de llarg per 3,3 cm d’ample. La cara superior és d’un verd més viu que la inferior, ja que aquesta darrera presenta major pilositat. També hi ha exemplars amb les fulles glabres i més gruixudes. Un nervi molt marcat travessa longitudinalment la cara inferior des de la base fins a l’àpex. A l’estiu, les fulles van prenent un color vermellós. El tacte és sedós. L’escapus floral té de 40 a 80 cm de longitud i les flors s’agrupen en inflorescència piramidal. Cada flor té cinc pètals bilobats de color rosat amb l’ungla estreta i blanca. El fruit és una càpsula de dehiscència dental (s’obre fent sis dents). Floreix els mesos de maig i juny. Es presenta isolada entre les creques dels penyals calcaris o bé fent agrupacions denses a redols ombrívols. Es troba a la franja NO, que va des del penyal de s’Àguila fins a sa Penya Esbarrada; als tallserrats orientats al N de l’illa de s’Espartar (Llisanes de Tramuntana), a ses Roques Altes, a sa Roca Blanca i a l’illa des Vedrà. Sembla que falta a Formentera. H. Knoche indica l’existència a la cala d’Albarca de Silene mollisima, planta semblant a l’anterior, informació que ha estat impossible confirmar. Als arenals i a les platges tant d’Eivissa com de Formentera és freqüent la presència de Silene littorea var. nana, bellíssima planta anual de flor rosada que, des del mes de març fins al maig, cobreix àmplies zones de les dunes des Pujols, les platges des Cavallet, la Bassa, el Port des Torrent, etc. A Formentera se la coneix amb el nom de molinet. A les Pitiüses és ben coneguda la verdura (Silene vulgaris), planta anual comuna als camps, recollida per fer el típic cuinat, plat de Quaresma fet també amb guixes, bledes i faves, principalment. [CGT]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments