sangonera

sangonera f ZOOL [Hirudo medicinalis, família dels hirudínids, ordre dels gnatobdel·loides, classe dels hirudinis i fílum dels anèl·lids] Animal anèl·lid de cos aplanat d´uns 6 a 10 cm de longitud i color negrós amb dues línies, vermelles o grogues, longitudinals al dors i amb dues ventoses, una a cada extrem del cos, que utilitzen per fixar-se. La boca, que s´obre al centre de la ventosa anterior, presenta tres mandíbules triangulars amb les quals perfora la pell de les seues preses i, amb ajut de la faringe musculosa, en xucla la sang i li deixa una cicatriu en forma de lletra Y; abans de xuclar la sang injecta hirudina a la seua captura, una substància que impedeix que la sang es coaguli. Poden ingerir entre dues i cinc vegades el seu pes en sang, la qual és digerida durant mesos al seu tub digestiu, proveït de gran quantitat de bosses cegues; per això poden viure molt de temps sense alimentar-se. Viu a tot Europa, Àsia i Austràlia a les aigües dolces, estanys, fonts, brolls i abeuradors, on espera les seues preses com bestiar, cavalls, vaques, etc; quan van a abeurar-se s´aferra a la seua cavitat bucal o a la faringe i els xucla la sang. Antigament eren ben freqüents a les séquies de ses Feixes i constituïen un perill per al bestiar que anava a beure-hi, però a començament del s XXI han desaparegut. Durant segles aquest animal es va fer servir per practicar sagnies als malalts a causa de la idea equivocada que un excés de sang produïa desordres corporals i febres; a final del s XIX es varen deixar de practicar. [SRT]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments