sacorrell

sacorrell m BOT
1. [Hypericum balearicum, família de les gutíferes] És espècie endèmica de Mallorca, Menorca, Cabrera i Eivissa; no es troba a Formentera. Planta llenyosa de 0,50 a 1,50 m d´alçada, de fulles nombroses i persistents, que surten oposades, són petites (1 cm), de marge ondulat i amb moltes vesícules oleíferes que desprenen olor de resina. Els brots tendres són vermells i quadrangulars. Les flors són grogues, de 3 a 4 cm, molt vistoses i floreixen en tot temps a excepció dels mesos més secs: juliol i agost. Viu preferentment dins torrents i obagues, però també se´n troben molts d´exemplars als marges de camins i sobre terres argiloses. A Eivissa està molt localitzada, concretament a la zona compresa entre Jesús i Santa Eulària (torrent de cas Governador, puig de sa Creu des Rieres, es coll Blanc, etc.) i al nord de l´illa, al canal d´en Joan Iai i as Canaret. Aquesta planta dóna nom a una associació pròpia de rascler de les muntanyes mallorquines, on es localitzen la major part d´espècies endèmiques de l´illa. Cal tenir present que a Eivissa també s´anomena sacorrell la planta de l´espècie Dorycnium pentaphyllum. No se li coneix cap ús medicinal. [CGT]
2. [Dorycnium pentaphyllum, família de les fabàcies o papilionàcies] Subarbust vivaç de caràcter xeròfil, comú dins de la pineda, amb aparicions espontànies fora del bosc. De tija llenyosa, adquireix una altura aproximada de mig metre; és molt ramificat i les seues fulles, molt característiques, de color verd grisós i de textura sedosa, tenen de 2 a 5 folíols (aquest últim nombre és el més freqüent), d´aquí ve el seu nom científic. Són sèssils i presenten dues estípules foliàcies molt petites. Les flors apareixen a la primavera i a l´estiu, són blanques, amb l´aspecte clàssic de la família que representen i únicament la quilla de la flor arriba a tenyir-se de fosc. S´agrupen entre 5 i 12 unitats mitjançant un llarg peduncle. La seua distribució en el centre i sud d´Europa arriba a les Balears i Pitiüses, on arrela a les terres calcàries amb la seua decorativa presència; se la considera una bona planta mel·lífera, aprofitada tant per papallones com per abelles i altres insectes. Una altra espècie propera és Dorycnium hirsutum, que es diferencia per ser de fullatge menys dens i fulles piloses més grans amb inflorescències de major mida. Aquesta última prefereix el matoll a la pineda per créixer. [JEN]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments