sabater, el

sabater, el JOC S'ha preguntat a majors d'Eivissa per aquest joc, però no se n'ha trobat cap que el recordi. Sí que està documentat a Juegos tradicionales valencianos (d'Ángel Gómez Navarro, Carena Editors) un joc amb aquest mateix nom que es creu probable que també es conegués a Eivissa.

L'objectiu del joc és eliminar les sabates (els peus) dels participants. El propietari de la darrera sabata que quedi en joc serà el guanyador i exercirà de “mare” en el joc següent. La tranquil·litat i el silenci del joc tan sols són alterats pel recitat de qui el dirigeix (“mare”) i per la veu de qui demana el número per comptar. A dalt de la teulada hi ha un sabater fent sabates de paper, quin número vol vostè? —diu “mare”. Vint-i-dos —contesta, per exemple, el propietari de la sabata sobre la qual ha acabat la paraula vostè. Un, dos, tres, quatre, cinc... vint-i-dos. Aquesta sabata fora –compta “mare”. I la sabata on recau el número vint-i-dos queda eliminada. Aquesta escena es repeteix tantes vegades com convengui fins que quedi una sola sabata en joc.

Així mateix sí que es trobà a Sant Josep de sa Talaia l'any 1982 un joc (recollit a Jocs tradicionals eivissencs, Institut d'Estudis Eivissencs, 1986) anomenat a cosir sabates, en el qual tres jugadors es posen asseguts dalt d'un escaló o en terra. El d'enmig té una sabata entre les cames. Els dos que estan asseguts als costats tenen una sabata perhom, a la mà. El d'enmig fa com si cosís la sabata, mentre va repetint aquesta cançó: Mestre meu, com s'ha de fer / per cosir aquesta sabata, / jo en vull tres i / vós me'n dau quatre. Mentre simula que cus, en un moment determinat fa com si se li escapàs la mà i pega per la cama a un dels del costat. Si el que rep va prou llest i pega una sabatada per la mà al que cus (el d'enmig), serà ell qui es posi a cosir sabates; en cas contrari continuarà cosint el mateix i anirà pegant als altres dos mentre no l'encertin. [JGT]

Descàrregues

Col·laboradors