rondallística

rondallística f LIT Estudi de les rondalles. A les terres de parla catalana l´estudi i la recopilació de les rondalles s´inicià paral·lelament al moviment de la Renaixença i així el 1853 Manuel Milà i Fontanals publicà una vintena de rondalles infantils; després seguiren el seu exemple Francesc Maspons i Labrós i altres com Jacint Verdaguer o Joan Amades. A les illes Balears cal apuntar la tasca que dugueren a terme Mn. Antoni Maria Alcover Sureda —que signava l´obra rondallística amb el nom de Jordi des Racó—, l´arxiduc Lluís Salvador, Andreu Ferrer i Ginard i, últimament, Josep A. Grimalt. El primer que s´interessà per les rondalles de les Pitiüses fou Alcover, que aprofita la seua “eixida filològica” de 1917 per recollir algunes narracions, i així el 1918 va publicar a la revista Catalana la rondalla titulada “Es barruguet i ses esmolles”; però aquesta no fou l´única aplegada pel canonge manacorí: l´any 1974 Francesc de Borja Moll va publicar a la revista Eivissa tres rondalles més que Alcover havia pensat publicar a la mateixa publicació, però que no dugué a terme per estar absorbit per altres feines, malalties i polèmiques; aquestes tres rondalles porten per títol “Es fameliar”, “Sa nit de Santa Esperança” i “Es iai Prats”; Alcover n´anunciava una quarta, “L´amo de Perella”, però Moll confessava que no l´havia trobat entre els papers que Alcover li llegà. Isidor Macabich també dedicà una certa atenció a la rondallística i aplegà material divers, una part del qual aparegué en la seua obra literària: publicà dotze rondalles, moltes recollides de viva veu de la seua àvia paterna Irene Ferrer Oliver. Durant la Segona República Espanyola l´alemany Hans Jakob Noeggerath va realitzar una important tasca com a recopilador de material folklòric eivissenc com cançons, refranys, rondalles, etc. Després de la seua prematura mort —als 26 anys—, els seus pares confiaren els quaderns de camp a l´escriptor català Josep Roure-Torent amb el compromís de publicar-les. El 1948 aparegué a Mèxic el llibre Contes d´Eivissa, amb catorze narracions de les recollides per Noeggerath, encara que a més de rondalles també hi havia anècdotes humorístiques i facècies. Però el gran recopilador de la rondallística pitiüsa, i també el seu recreador, fou Joan Castelló Guasch , que va recollir un total de 120 rondalles; en publicà algunes a l´almanac El Pitiuso i la majoria, incloses les aparegudes a l´almanac, en set volums: Rondaies eivissenques (1953), Rondaies d´Eivissa (1955), Rondaies i contes d´Eivissa (1961), Rondaies eivissenques de quan el bon Jesús anava pel món (1974), Rondaies de Formentera (1976), Rondaies i contes de sa majora (1976) i Barruguets, fameliars i follet. Rondaies (1993). [FCC]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments