romancer

romancer m LIT Conjunt dels romanços d´una literatura. En un principi era un gènere exclusiu de la literatura castellana, però amb el temps, altres literatures també l´adaptaren. Els romanços són poemes narratius cantats, en versos de set síl·labes i de rima assonant en els versos parells. Se solen classificar en romanços vells (tenen el seu origen en l´edat mitjana) i en nous o artístics, posteriors al s XVI. És un gènere ben vigent encara a les Pitiüses. Els romanços pitiüsos —com tots el de l´àrea catalana— poden ser de tres tipus: a) antics, que solen procedir del romancer francès o occità, com és el cas de “La presó de Nàpols” (“de Lleida” en les versions del Principat); b) d´influència castellana, com és el cas d´“En Rodriguet”, que narra fets de la jovenesa del Cid, i c) els romanços pròpiament catalans, nascuts a la nostra àrea lingüística i cultura, com “Ses germanes captives” o els relacionats amb la vida d´algun sant. El principal recopilador del romancer pitiús és Isidor Macabich, que l´any 1954 publicà Romancer tradicional eivissenc, amb vint-i-cinc romanços, dels quals onze ja havien estat publicats en el Romancer popular de la terra catalana (1893) de Marian Aguiló, en què ja figuraven com a eivissencs. [FCC]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments