rellotge

rellotge m HIST

Aparell que mesura el temps i indica l'hora. A les Pitiüses hi ha notícies de l'existència d'un rellotge mecànic al campanar de l'antiga església parroquial de Santa Maria d'Eivissa ja a mitjan s XV. L'any 1457 el clavari de la Universitat, Nicolau Borrassà, pagava a Joan Ballester 15 lliures com a salari per mantenir-lo condret. El 1498 en tenia cura Martí Prats. Aquell primitiu aparell medieval, pel que sembla, es limitava a assenyalar amb campanades les hores i, tal vegada, els quarts, sense gaire precisió. L'any 1502 la Universitat es decidí a fundar un benefici, moguda per la iniciativa del barber Jaumot Martí i la seua esposa Toneta, pares de mossèn Bartomeu Martí. Aquest barber es comprometé a contribuir a la dotació amb 50 lliures, afegides les 150 aportades pels jurats, sempre que el seu fill en fos el beneficiat de per vida.

A més, els Martí assumiren l'adob i la modernització de la maquinària, afegint-li l'“spera o mostra de comptar les horas de part de fora”. Aquella esfera, damunt la qual rodava una sola fletxa, molt possiblement és la mateixa que es conserva, despintada, tallada sobre la pedra del mur del campanar, entre la vidriera de la capella i el rellotge que s'hi pot veure els primers anys del s XXI. El 1552 se'n féu una restauració important, per a la qual vengué de la ciutat de València un manyà amb les peces necessàries. Segons les Reials Ordinacions, l'any 1663 la Universitat pagava anualment 25 lliures de salari al responsable del seu manteniment. Als llibres de comptes d´aquest òrgan de govern, són constants les referències posteriors al pagament del beneficiat o dels ferrers i els manyans encarregats de compondre el mecanisme: rodes, pèndola, etc.

També es troben algunes substitucions totals de màquina. Sembla que cap a 1710 n'hi hagué una, perquè s'obrà de bell nou la “casa del rellonge” i es féu una esfera nova, tal vegada a l'altura de la que s'instal·là a la segona meitat del s XX. El 1802 l'Ajuntament acordava construir un nou rellotge per a la torre de la Catedral i encarregà la feina al rellotger de Mallorca Macià Edel per un preu de 500 lliures mallorquines. La mostra exterior es féu aleshores quadrada, segons pot observar-se, per exemple, en un dels gravats que apareixen a l'obra de Josep Maria Quadrado Islas Baleares (1888).

El primer de gener de 1930 s'inaugurà un mecanisme nou, adquirit mitjançant subscripció popular a iniciativa de Vicent Pereira i Morante. Fou famosa la inscripció llatina que envoltà la seua esfera: Ultima multis (La darrera [hora] per a molts). La maquinària i l'esfera de vidre translúcid, per a la col·locació de la qual es foradà el mur del campanar i que és la que hi ha el 2008, és obra dels anys seixanta del s XX, fabricada per Manufacturas Blasco (Roquetes-Tortosa).

Altres rellotges públics El 1738 la Universitat comprà un rellotge de sol fet de pedra de Santanyí, sense que se sàpiga la seua destinació concreta. L'any 1797, acabat i beneït el temple parroquial de Santa Gertrudis, el bisbe Eustaquio de Azara de Perera regalà al nou poble “un excel·lent rellotge de campanes” que fou col·locat a costa del fons de millores al seu campanar. Es considerava que això anava en “foment i comoditat” dels habitants del lloc i dels viatjants pel camí de Balansat. S'ha de destacar també la presència d'un rellotge de sol des d'una data incerta a la façana de l'església parroquial de Sant Josep de sa Talaia i d'un de mecànic, ja de la segona meitat del s XX, a la de l'Ajuntament de Sant Antoni de Portmany.

Algunes parròquies de les Pitiüses han mecanitzat els tocs de campana, afegint-hi el de les hores, regits per un ordinador connectat a un satèl·lit. D'altra banda, no hi ha encara dades publicades sobre l'ús domèstic o particular de rellotges a les Pitiüses, però és gairebé segur que no es començà a generalitzar fins al s XIX. [FTP]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments