regiment de sac i sort

regiment de sac i sort HIST És un dels règims o normes amb els quals es va regular l'elecció dels representants de la Universitat d'Eivissa, amb diferència, el que va tenir una durada més llarga, ja que va entrar en vigor amb un privilegi de l'any 1454 i es va mantenir fins al Decret de Nova Planta de les Illes Balears, que va abolir la Universitat l'any 1715.

Tot i que s'ha dit nombroses vegades que el regiment de sac i sort, o procediment d'insaculació, introdueix el factor de la sort en l'elecció dels càrrecs públics, com els jurats, el fet és que la tria a sorts amb el ritual d'un sac ja es feia des de 1385. El canvi fonamental l'any 1454 va consistir a fer que els noms de les persones elegibles a sorts no eren triades de forma participativa per part de les tres mans, sinó que es nomenaven uns càrrecs específics, els habilitadors, que tenien la funció de proposar i decidir quines persones eren elegibles i quines no.

Aquestos noms anaven dins tres sacs, un per a cada mà, d'aquí ve el nom d'insaculació, i a partir d'aquestos sacs s'elegien els membres del consell secret, dels jurats i dels diferents oficis depenent de la mà a què havien estat assignats.

Aquest sistema respectava les cinquantenes rotatives vigents des de 1385. Cada any una cinquantena exercia rotativament de Consell General, i els habilitadors de cada una d'elles introduïen els noms triats de la seua cinquantena dins els sacs. Així cada any regia una cinquantena però els membres del consell secret, jurats i oficis eren triats d'entre totes les cinquantenes.

Cal remarcar la importància que agafaven els habilitadors, en primer lloc, a l'hora de reduir disputes en el si de les mans o les cinquantenes per triar candidats als càrrecs públics i, en segon lloc, perquè enlloc es diu que haguessin de respondre per les seues tries. Així, s'haurien de reduir les disputes que tenien lloc abans de 1454, però al mateix temps es reduia el funcionament participatiu i obert de la Universitat.

El privilegi de 1454 és molt detallat pel que fa al funcionament de la Universitat, senyal que es volia ordenar fins a l'aspecte més minúscul de la vida pública de l'illa, amb relació a tots els oficis que s'havien creat des del s XIII i sobretot al XIV i XV. Dos anys després, el 1456, es varen introduir a través també d'un privilegi reial alguns canvis en aquest regiment per resoldre algunes qüestions pràctiques i representatives, com per exemple que al sac de mà mitjana hi hagués molts més noms que al de mà major, perquè aquesta última mà era molt menys nombrosa, o que les cinquantenes fossin realment representacions de cinquanta persones i no de més.

Són correccions que segurament són degudes al fet que el regiment de sac i sort en efecte no havia portat la desitjada finalització dels enfrontaments o les bandositats al si de la Universitat, o que se cercava una representació com més acurada millor.

Més endavant altres modificacions, com les de 1488, seguiren refinant aquest funcionament, però sense modificar-lo a grans trets, com eliminant l'habilitador per cinquantena per nomenar-ne quatre, dos per cada un dels bàndols que s'enfrontaven en aquell moment. Eren mesures destinades a arbitrar en conflictes ben habituals i sovent poc coneguts en els seus detalls.

El s XVII, sense arribar a suprimir el privilegi d'insaculació per un altre de nou, les modificacions que es varen anar promulgant varen transformar-lo radicalment, ja que es reduí el nombre de membres del consell secret de tretze a sis, s'augmentà el nombre de sacs, es reduïren les cinquantenes de cinc a quatre i, el que és més important, s'adjudicà la tasca d'habilitar noms no als habilitadors, sinó al mateix governador reial.

Així la monarquia passava a controlar la font mateixa de l'elecció dels càrrecs municipals i la insaculació en si, un gest clarament autoritari. Aquesta modificació es repeteix en altres municipis de la Corona d'Aragó i és coherent amb la política dels Àustries del s XVII, que prefigura la substitució de la Universitat per l'ajuntament el 1715, una institució totalment controlada per un poder reial que tendia cap a l'absolutisme.

El significat històric del regiment de sac i sort, a banda de la llarga presència històrica que va tenir, de més de dos segles i mig, situa la Universitat d'Eivissa dins el corrent de la resta de municipis de la Corona d'Aragó ja que, des del regnat d'Alfons el Magnànim, entre els s XV i XVII tots els municipis en un moment o en un altre varen acabar introduint-lo (per exemple, Menorca el 1429, Ciutat de Mallorca el 1447, Barcelona el 1498, València el 1633...). La raó inicial en tots els casos era la reducció dels enfrontaments per part de les oligarquies i les lluites per les parcel·les de poder de cada grup, però a la llarga es varen convertir en un instrument per controlar la política municipal.

Després que, al s XIV, els municipis medievals visquessin un període d'una certa democratització i ampliació de la participació, a partir del s XV aquesta participació es reduí amb els privilegis de sac i sort. A més, durant els segles moderns, els reis veien els privilegis municipals, que inicialment garantien una certa independència del poder reial, com una barrera per a les seues ambicions i usaven els privilegis de sac i sort com una punta de llança per controlar aquelles institucions, a través del paper dels governadors reials per triar els noms.

La culminació d'aquest procés a la Corona d'Aragó es donà amb els Decrets de Nova Planta, implantació definitiva de l'absolutisme a la corona hispànica després dels assajos del s XVII. [JPT]

Descàrregues

Col·laboradors