rata

rata f
1. ICT [Uranoscopus scaber, família dels uranoscòpids, subordre dels traquinoïdeus, ordre dels perciformes, superordre dels acantopterigis, classe dels osteïctis] Peix teleosti de cos allargat, però de cap rabassut i cuirassat per ossos granulosos, que presenta unes característiques que indiquen que l´hàbitat de l´espècie és bentònic, fins i tot enterrat al substrat: boca vertical protràctil, amb un apèndix mandibular que serveix d´esca, i ulls i orificis nasals dorsals. Consta de dues aletes dorsals, l´anterior amb 3 o 4 espines i la posterior entre 13 i 15 radis. L´opercle va armat amb una forta espina que s´ha arribat a descriure com a verinosa. Les escates són molt petites i estan absents en la regió ventral. La línia lateral pot arribar a presentar prop de 90 escates. El color és marronós, bigarrat, a la regió dorsal i blanquinós al ventre. Arriba als 30 cm de grandària. Viu als fons tous, especialment els fangosos, entre 20 i 90 m de fondària. És una espècie de distribució mediterrània, també present a l´Atlàntic oriental. A les Pitiüses és bastant apreciada culinàriament i sol ser habitual als mercats. [JCE]
2. ZOOL Nom popular amb el qual es coneixen dues espècies de petits mamífers de la família dels múrids i de l´ordre dels rosegadors que solen acompanyar l´home a bona part del planeta. Aquestos animals, igual que la resta de mamífers no voladors, arribaren a les Pitiüses després de la venguda de l´home, amb tota seguretat per introducció involuntària. De fet ambdues espècies tenen un origen asiàtic, però ajudades per l´home han aconseguit poblar tots els continents. La rata traginera de camp (Rattus rattus) pot presentar-se a zones urbanes, però es troba preferentment en espais menys urbanitzats i més agrícoles; presenta un pelatge fosc a la part dorsal i el ventre més clar. La rata traginera de ciutat (Rattus norvergicus), de coua sensiblement més curta que la de la rata traginera, té una coloració dorsal grisa marronenca i el ventre més grogenc i habita preferentment espais més urbanitzats. Aquesta darrera espècie és la que freqüentment es troba a les clavegueres i els femers. Les dues espècies estan presents tant a Eivissa com a Formentera i han colonitzat alguns illots on depreden, entre altres, els ous i els exemplars joves del virot. [JCP]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments