quartera

quartera f HIST/CULT POP Principal unitat de mesura tradicional de les Pitiüses per a àrids equivalent a 70,56 litres. Del llatí QUARTARIA (quarta part), la quartera equival a dues mitges quarteres, sis barcelles o trenta-sis almuds; de fet, rarament apareix la quartera com a mesura física sinó com a unitat de compte, mentre que la mitja quartera, més manegívola, és la mesura física usual. La finalització de l´ús generalitzat de la quartera i els seus derivats coincideix amb l´adopció del sistema mètric decimal el s XIX. Aleshores s´estabilitzaren les equivalències del volum de la quartera amb el pes dels àrids més usuals, que es poden veure al quadre adjunt. Cal tenir en compte que els cereals es mesuraven rasant la mesura, és a dir, deixant el producte mesurat a la mateixa alçada que les parets de la mesura, mentre que els llegums, les ametlles, etc. s´amuntegaven de manera que queien fora de la mesura; això era “a caramull” o “a mesura caramulla”. Per facilitar l´enrasament i evitar qüestions, les poques mesures de quartera, com les mitges quarteres i les barcelles, tenien una barra de ferro que creuava diametralment la mesura sobre la qual es feia lliscar la rasadora o llistó de fusta amb què es feia caure fora de la mesura el cereal sobrant. La major part de productes àrids de baix valor específic es mesurava amb la quartera o els seus divisors majors, com la calç, el guix, els pinyons, etc. La quartera va ser introduïda amb la conquista catalana de 1235. El model que es va seguir va ser el de la quartera estipulada a Mallorca per Jaume I. Amb tot, encara el 1300 hi ha testimonis documentals de l´ús a Eivissa de mesures de Tarragona, finalment reduïdes i unificades a la quartera de Mallorca, la qual, físicament, era una mesura troncocònica truncada, oberta pel seu diàmetre inferior i amb la base al superior. Malgrat que els models oficials podien ser de pedra o de bronze, les que generalment s´usaven i s´han conservat són fetes de dogues de fusta subjectades per mitjà de cèrcols de ferro. A l´edat mitjana, el Llibre del mostassaf d´Eivissa inclou una prohibició de l´ús de mesures que no fossin circulars. L´obligatorietat de comprovar anualment les mesures que utilitzaven els particulars amb les oficials de la Universitat, per mitjà del mostassaf , va ocasionar la generalització i la unificació de la quartera com a mesura a tot l´arxipèlag. Fins i tot, al s XVII s´edificà la casa de sa Quartera , a la barriada del portal Nou de Dalt Vila, on s´emmagatzemaven cereals i les mesures oficials. [AFA]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments