qanat

qanat m HIST Paraula àrab amb què es designa un sistema de captació d´aigües subterrànies que permet utilitzar-les per al reg sense necessitat de màquines d´elevació. Aquestos artefactes reben usualment el nom de mines d´aigua, sagnies, pous sagnats, etc. però, d´acord amb el seu origen oriental —persa— la historiografia ha adoptat el nom original àrab. Un qanat consisteix en una captació principal o pou mare des del qual fou excavada a cel obert una séquia posteriorment coberta amb una galeria, dotada del pendent necessari per fer fluir l´aigua del pou mare cap al punt on, a causa del desnivell del terreny, l´aigua així canalitzada aflora a la superfície. La galeria del qanat sol ser de pedra seca i estar coberta amb una falsa volta o, menys comunament, amb lloses. Freqüentment presenta diferents pous d´aireig i d´accés per al seu manteniment que comuniquen la galeria amb la superfície i, mancats de brocal, es presenten coberts amb pedres o branques i testimonien així la presència subterrània del qanat. Quan el qanat se situa a la llera d´un torrent, la galeria, de pedra seca i per tant permeable, capta l´aigua subàlvia de l´indret i la incorpora al seu cabal pres del pou mare. Una vegada que la galeria del qanat i el terreny conflueixen, de manera que la séquia deixa de ser subterrània i flueix a cel obert, desemboca en un safareig que acumula l´aigua i permet que en surti amb la pressió suficient per al reg de les parcel·les immediates. Els qanats d´Eivissa han estat estudiats per l´equip de Miquel Barceló Perelló , el qual ha revelat que moltes de les fonts tradicionals de l´illa fonamenten el seu funcionament en aquestes galeries, algunes de notable longitud. Així és, per exemple, en els casos de les fonts de Canadella (58 m), de Cutella, des Murtar (90 m), el pou de Labritja (245 m) i moltes altres. L´origen dels qanats és oriental, una tecnologia hidràulica portada a occident arran de l´expansió de l´Islam i que arribà a Eivissa amb l´annexió de l´illa per part d´al-Àndalus l´any 902. Segons l´orografia de la zona, la profunditat a què es trobava l´aigua i probablement la disponibilitat de mà d´obra, els colonitzadors andalusins utilitzaven una o altra de les solucions del seu bagatge tecnològic i de coneixements d´hidràulica (captacions de torrents o assuts, aprofitament d´aigües que brollaven en superfície, construcció de qanats, sénies, espais irrigats per capil·laritat, etc.). La seua opció agrícola preferent era construir espais irrigats i, secundàriament, el secà i la ramaderia. Així, a pesar del seu aspecte aparentment rudimentari i groller, els qanats són artefactes que impliquen l´aplicació en la seua construcció de seriosos coneixements d´orografia, càlculs de pendent, d´orientació, d´oscil·lació estacional del cabal d´aigua, etc., a més d´una notable inversió inicial de treball i un manteniment periòdic. També s´han relacionat els qanats amb l´origen de topònims que presenten la forma “cana”, “cane” o “cani”, com el cas de la séquia de Canet, la font de Canarossa a Mallorca i els noms de lloc des Canar i Canadella a Eivissa, tot i que aquesta interpretació no està totalment acceptada. [AFA]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments