punta

punta f TOPON Part extrema i més avançada d´una cosa. Porció de terreny que avança dins la mar; cap relativament baix i estret [DCVB]. En la segona de les accepcions, la paraula punta constitueix el nucli o el genèric de topònims ben consolidats històricament a les Pitiüses. A Formentera, les puntes més importants són la punta des Trucadors; la punta Prima, que originà la denominació sa Punta referida a una comarca interior; les puntes del massís de la Mola: sa Palmera, sa Creu, es Llençó, Estrips, es Garroveret, es Far, sa Ruda, la punta Roja i la punta de sa Fragata. Al massís des Cap es troben la punta de l´Anguila, la des Garroveret, la des Cap i la punta Rasa, seguides de la punta de la Gavina i la punta de sa Pedrera. Al costat d´aquestes puntes principals, la costa és plena d´indrets que s´endinsen en el mar que també han esdevengut, en la toponímia tradicional, puntes. Per exemple, només a la badia des Pujols es troben la punta Alta i la punta des Mabres. El concepte de punta s´aplica també als extrems d´illes i illots. Igualment, la punta de Mestral i la de Xaloc, a l´illa des Fonoll Marí, o la punta de Tramuntana, a s´Espardell. El mot genèric punta s´aplica també a porcions de terreny que sobresurten en zones amb pendent: és el cas de la punta de sa Talaia, al quadrant SO del massís de la Mola. El conegut topònim punta des Bosc, a la vénda de sa Talaiassa de la Mola, es refereix a una secció boscosa que s´endinsa dins zones de conreu. [VFM]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments