puça

puça f ZOOL Nom genèric amb el qual es coneixen els insectes de l’ordre dels sifonàpters. Són animals ectoparàsits temporals de mamífers i ocells, de mida petita —entre 1 i 6 mm—, de cos molt comprimit, mancats d’ales i coneguts per la seua gran capacitat saltadora i la seua alimentació: són hematòfags tant els mascles com les femelles. La seua forma aplanada lateralment els permet esmunyir-se entre el pèl i el plomatge dels hostes. El cos és de color marró ataronjat. El cap és gran i pla i és dividit en dues parts per un solc profund on s’allotgen les antenes curtes acabades en maça. A la part superior del cap tenen dos ocels. A la part ventral es troba l’aparell bucal picador-xuclador en forma de tub. Les potes són llargues i espinoses; el tercer parell és més llarg i adaptat al salt. Damunt l’hoste, caminen, no salten. L’abdomen té 11 segments. Viuen damunt els hostes o en els nius, caus i llocs on els que els porten acostumen a passar. Les femelles deixen els ous entre els pèls, les plomes i, fonamentalment, als mateixos nius de l’hoste. Dels ous surten unes larves àpodes, detritòfagues i molt mòbils. Després de tres estadis larvals es forma una pupa immòbil protegida per un capoll de seda de la qual surt en una setmana o uns mesos, depenent de la temperatura, l’imago. Aquest pot passar un temps dins el capoll esperant que un animal s’hi apropi. Les pupes d’una casa buida o d’un corral s’activen amb l’arribada de nous ocupants —s’empucen. Cada espècie de puça és més o menys dependent del seu hoste específic, però també pot xuclar sang d’altres espècies. La majoria de les puces són cosmopolites. De totes elles un 95% parasiten mamífers i un 5% aus. La puça comuna, de l’home i el ca, Pulex irritans, havia estat molt freqüent en altres èpoques i en començar el s XXI ha descomparegut als nostres ambients a causa de les mesures higièniques. Les puces han estat vectors transmissors de bacteris, protozous i cucs paràsits, alguns d’ells transmissors de greus malalties, com Xenopsilla cheopis de la família dels pulícids, paràsit de les rates, que fou l’agent transmissor del bacteri Yersinia pestis, productor de la temuda pesta bubònica. Xenopsilla gratiosa parasita les aus, principalment virots i baldritges. També diverses espècies del gènere Ceratophyllus parasiten aus. Ctenocephalides felis parasita els gats, les genetes i l’home i C. canis, els cans i l’home. Spilopsyllus cuniculi ataca els conills i Archaeopsylla erinacei els eriçons i altres animals de pèl. Steponia tripectinata i Nosopsyllus fasciatus parasita rates i ratolins. S’ha descrit una puça endèmica de les Pitiüses, Rhadinopsylla eivissensis sobre els ratolins de rostoll (Apodemus sylvaticus). [SRT]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments