polp

polp m ZOOL Nom genèric amb què es coneixen els mol·luscos cefalòpodes de l’ordre dels octòpodes i de la família dels octopòdids. Són animals bentònics que repten sobre els seus vuit braços, forts, llargs, proveïts de ventoses, situats en el cap i que envolten la boca. El sac visceral és globós i no té aletes. Els ulls són grossos, prominents i ubicats als laterals, cosa que els proporciona una molt bona visió. La closca, interna, és molt reduïda o absent. Són depredadors i bons caçadors que s’alimenten de crustacis, mol·luscos, poliquets, peixos petits i a vegades practiquen el canibalisme. Per fugir dels molts enemics que tenen —congres, morenes, cetacis...— poden experimentar espectaculars canvis de color a més d’expulsar un núvol de tinta. Neden a reacció expulsant pel sifó l’aigua de dins de la cavitat pal·lial, si bé són menys nedadors que altres cefalòpodes com el calamar o la sèpia. El seu desenvolupament és directe: dels ous neix un petit polp d’uns mil·límetres d’envergadura que passa un temps al plàncton nodrint-se d’algues i petits crustacis i després van al fons i fan vida bentònica.Polp de roca (Octopus vulgaris) És de pell rugosa amb petites berrugues, de coloració variable segons l’hàbitat: reticulats amb tons grisos, grocs, bruns i rogencs i amb algunes taques blanques, dues d’elles entre els ulls; el mantell és musculós. Pot arribar a fer 1 m de longitud total i 10 kg de pes, encara que se n’han trobat exemplars de més de 3 m i 25 kg; a pesar d’això, normalment la mida sol ser al voltant de 0,5 m i entre 1 i 3 kg de pes. Els mascles són més grossos que les femelles. Els vuit braços són de secció circular, els dos dorsals són més curts i els dos laterals més llargs; estan units per una membrana interbraquial que ocupa aproximadament la cinquena part de la seua longitud; cada braç té dues fileres de ventoses en forma de copa, sense dents quitinoses i disposades en ziga-zaga; el mascle té les ventoses més grosses en els braços laterals. A la boca destaquen dues potents mandíbules quitinoses anomenades bec de lloro. L’esquelet es redueix a dos petits bastons cartilaginosos situats dins la massa visceral. El cap, molt destacat, i el mantell són fusionats dorsalment i deixen a la part ventral dues petites obertures a ambdós costats del sifó, que és potent; per aquestes obertures passa l’aigua a la cavitat pal·lial, on se situen les dues brànquies i la desembocadura dels aparells reproductor, excretor i digestiu, així com la bossa de la tinta. Són animals solitaris, viuen sobre fons costaners entre 1 i 100 m de fondària, generalment dins forats i esquerdes; els forats en què viuen estan envoltats de pedres i closques de mol·luscos per al seu emmascarament i protecció. A final de la tardor davallen a la màxima fondària i passen l’hivern sobre fons arenosos i fangosos. A la primavera pugen a aigües més somes. Es reprodueixen entre el març i el setembre. La fecundació és interna: el mascle té un dels braços acanalat i acabat en forma de cullereta —hectocòtil— amb el qual introdueix paquets d’esperma —espermatòfors— a l’interior de la cavitat pal·lial de la femella, que pot pondre entre 100.000 i 500.000 ous, dipositats en cordons, trenats i envoltats en una massa gelatinosa. La femella té cura dels ous movent l’aigua per oxigenar-los durant dos mesos, sense menjar, i després sol morir de debilitat. Els polpets quan neixen fan uns 3 mm i passen al plàncton entre uns 30 o 40 dies i quan fan entre 7 o 8 mm van al fons. Són animals cosmopolites, d’aigües tropicals, subtropicals i temperades, entre 7° i 33° i salinitat entre 32 i 40 per mil. Viuen com a màxim dos anys, són molt preuats i es comercialitzen frescos, refrigerats, congelats i secs. Es pesquen amb arts d’arrossegament i de manera artesanal. Antigament es pescaven amb fitora, clavant-la directament al polp quan reposava al fons a profunditat escassa i es feien sortir del seu amagatall amb una femella lligada amb un cordellí fi o bé passant un pedaç blanc per davant del cau. Gastronòmicament hi ha moltes formes de preparar-lo: fregit amb ceba, pebreres i patates, amb frita de porc, estofat amb vi, amb arròs. Com que la carn és dura, se sol congelar abans de preparar-lo. Antigament s’apallissava amb canyes o també contra les mateixes roques de la vora de la mar o es bullia amb uns taps de suro.Polp blanc (Eledone cirrhosa) Molt més petit que l’anterior, fa al voltant d’uns quinze centímetres de longitud del mantell i uns 800 g de pes. La pell és finament granulada, de color groc ataronjat i amb taques fosques de color de rovell; per la cara ventral és blanc. Tenen un cirrus darrere de cada ull. Presenten una cresta cutània perifèrica en el mantell que separa el dors del ventre. Els braços són relativament curts, tots de la mateixa longitud i amb una filera de ventoses. Els mascles tenen els extrems dels braços amb les ventoses modificades, formant una filera de papil·les, És bentònic, viu en fons arenosos i fangosos, entre els 60 i els 100 m de fondària. És gregari, les femelles abunden més entre els 30 i els 80 m i els mascles són més freqüents cap als 100. Es reprodueixen entre el gener i el maig. La femella pon entre 5.000 i 9.000 ous en 100 dies; la seua vida dura entre 18 i 24 mesos. Viu al Mediterrani occidental i central i a l’Atlàntic, des del Marroc fins a Islàndia. No és tan preuat com el polp comú però, a la fase juvenil, el polpet és molt apreciat per fer-lo fregit amb alls i juvert. Es pesca com a peça accessòria a l’arrossegament i amb la pesca artesanal.Polp mesquer o polp pudent (Eledone moschata) Fa uns 20 o 25 cm de longitud total i entre 500 i 600 g de pes, però pot arribar als 40 cm i 1 kg de pes. El mantell és llis i lleugerament granulós en algunes zones. El color de la pell és variable, des del gris fins al bru rogenc amb taques fosques, marrons o negres. Té els braços més llargs que l’anterior —de tres a cinc vegades la longitud del mantell— i hi tenen també una sola filera de ventoses. Els mascles tenen les ventoses dels extrems dels braços modificades amb dues fileres paral·leles de papil·les. Aquest polp no té la cresta cutània perifèrica al mantell com l’anterior. Viu sobre fons arenosos i fangosos, entre els 20 i els 300 m de profunditat. La reproducció té lloc entre els mesos de gener i maig. Ponen entre 100 i 500 ous pedunculats que es fixen en cordons al substrat. Viuen entre 15 i 23 mesos. Acabats de pescar desprenen una forta i desagradable olor de mesc, la qual cosa fa que sigui molt poc apreciat per al consum. Viu a tota la Mediterrània i a l’Atlàntic, al golf de Cadis i a les costes de Portugal. [SRT]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments