pedrera

pedrera f GEOL Lloc d’on s’extreu la pedra utilitzada a la construcció. Les pedreres de les Pitiüses són explotacions a cel obert que, segons el tipus de roca que s’hi obté, es poden classificar en tres grups: pedreres de calcàries, d’arenes quaternàries i d’argiles. Totes elles han experimentat un creixement espectacular des de les darreres dècades del s XX a causa de la forta demanda de materials per a la construcció, especialment les calcàries, atesa l’abundància d’aquestes roques, però en canvi comencen a escassejar els recursos d’arena. Les pedreres de roques calcàries aprofiten les roques carbonatades: calcàries pròpiament dites, dolomies i margocalcàries procedents del juràssic inferior i del trànsit del juràssic al cretaci inferior. Es tracta d’espais que en alguns casos han assolit dimensions enormes i de gran impacte visual. L’extracció es realitza utilitzant explosius i maquinària pesada que pica i transporta les roques fins a la matxucadora, d’on s’obté pols, graveta, grava i blocs de diferents mides, que s’utilitzen directament o per elaborar morters d’obra i prefabricats de formigó per a la construcció. Aquesta és l’activitat extractiva que provoca majors efectes ambientals, sobretot a conseqüència de l’emissió de pols, remors, vibracions del subsòl i trànsit de vehicles de gran tonatge. L’any 2006 només hi ha una pedrera d’argila en actiu, situada a Can Planes (Santa Eulària des Riu), que utilitza les margues grises i groguenques del cretaci inferior, roques més o menys dures i riques en carbonat càlcic que s’extreuen amb màquines excavadores i després s’amunteguen per provocar la seua fragmentació natural per l’efecte de descompressió. Més endavant es mesclen i es molen per obtenir l’argila que s’empra principalment per fabricar peces ceràmiques de construcció. Antigament s’extreia de les anomenades coves d’argila i la utilitzaven, i encara utilitzen els primers anys del s XXI de forma testimonial, els ceramistes i també per impermeabilitzar els terrats de les cases. Les pedreres d’arena utilitzen els materials de platges i dunes dipositats durant el quaternari, que tenen utilitat com a àrids per a la construcció i com a addendes per millorar la porositat dels terrenys. Quan es troben consolidades es parla de marès i s’ha de moldre prèviament abans de tamisar-lo. La manca d’arena ha provocat la seua progressiva substitució per derivats calcaris locals i altres àrids duts de fora. El marès va ser força utilitzat fins a mitjan s XX, i certes parts de les murades d’Eivissa i molts edificis singulars de la Marina s’han construït amb maons d’aquesta pedra que es treballa fàcilment. D’aquest aprofitament, en són testimoni les geomètriques formes de les pedreres de marès que es troben repartides pel litoral d’Eivissa i Formentera, alguna ja reconvertida i la majoria amb un gran valor etnològic i paisatgístic. Fins als anys seixanta del s XX es varen explotar els guixos grisos del keuper (triàsic superior) en almenys un parell de pedreres situades al cap Roig (Santa Eulària) i Xarraca (Sant Joan). El Pla Director Sectorial de Pedreres de les Illes Balears (revisió de maig de 1999) regula el planejament, la gestió i la restauració de les pedreres i en defineix i en regula les seues àrees d’ubicació. A més d’això estableix un catàleg de les pedreres de les Pitiüses i les classifica en diversos grups depenent de si disposen de totes les autoritzacions i els requisits legals o si tenen autorització o concessió minera però estan pendents d’obtenir llicència municipal i tramitin o no la seua adaptació al pla director. En algun d’aquests supòsits es troben 20 pedreres a les Pitiüses, 16 situades a Eivissa i quatre a Formentera, de les quals només tres compleixen amb tots els requisits legals. Vuit d’aquestes pedreres (sis a l’illa d’Eivissa i la resta a Formentera) estan ubicades dins d’una Àrea d’Especial Protecció. Tanmateix el nombre de pedreres que realitza una activitat real, a vegades de forma periòdica, és molt més limitat i es redueix a l’illa d’Eivissa a cinc pedreres calcàries (dues a Sant Josep i una a Eivissa, Sant Miquel i Santa Eulària), una pedrera d’argila (Santa Eulària) i una d’arena (Sant Josep de sa Talaia). Així mateix consten com a donades de baixa i per tant inactives un centenar de pedreres a Eivissa i una desena a Formentera. Finalment les pedreres de marès de la punta de sa Pedrera i la punta de ses Portes, a Sant Josep (Eivissa), juntament amb sa Pedrera i la punta Pedrera a Sant Francesc Xavier (Formentera) es troben incloses en el catàleg de pedreres d’interès etnològic. [XGR]
2. TOPON La importància de les activitats extractives de materials per a la construcció en la Formentera preturística determinà que proliferassin noms de lloc relacionats amb aquestes activitats, associats als indrets on es realitzaven, als propietaris dels terrenys o als promotors de les extraccions. Pel que fa a les pedreres de marès, a la Mola es troben les pedreres d’en Rita i de sa Pujada. Entre el racó de sa Pujada i es Caló es troba la punta de ses Pedreres, el racó de ses Pedreres, el carregador de sa Pedrera i l’illot de sa Punta de ses Pedreres. A ponent del port des Caló, entre la mar i la primera línia d’edificacions del nucli urbà, es troba la pedrera d’en Pujada, el racó de sa Pedrera d’en Pujada i l’illa de sa Pedrera d’en Pujada. As Carnatge, a les proximitats del Pujol des Vi, es troba la pedrera de Can Pins, que originà un sistema toponímic integrat per la seca de sa Pedrera i els illots de ses Pedreres. A la zona de la punta Prima i es Pujols es troben la pedrera Blanca, entre l’illa de s’Aigua Dolça i els racons des Fornet i des Cingles, i la pedrera d’en Coix, a la zona que es coneix com Roca Bella, on la memòria popular situa una de les fosses comunes improvisades durant la repressió política de l’estiu de 1936. Existeixen també les pedreres de Can Pep Gallet, al pujol des Fum, en el vessant de ponent de l’illa, i les pedreres de Cala de Bocs, a l’illa de s’Espalmador. Quant a les pedreres d’on s’extreia pedra no maresa i distints àrids per a la construcció, més modernes i una d’elles encara en funcionament a principi del s XXI, cal destacar les de Can Senieta, a llevant del nucli urbà de Sant Francesc; la de Can Rita, a xaloc de l’estany Pudent, i la de Can Joan Pins, a la barda de ses Roques entre les carreteres de cala en Baster i la principal de la Savina al Pilar de la Mola. [VFM]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments