organista

organista m i f MÚS Músic sonador de l’orgue .

A Eivissa es té constància de l’existència d’aquest instrument des de l’inici del s XV, però la primera referència a un organista és de 1483, quan mossèn Moro exercia com a tal, a càrrec de la Universitat, a l’església parroquial de Santa Maria. L’any 1493 cobrava del comú Joan Baixador, el qual hi continuava el 1498 per trobar-se absent Lluís Calatrava. Aquell mateix any els jurats decidiren fundar el benefici de l’orgue i mantengueren constantment un clergue assalariat perquè el sonàs i el tengués en bones condicions.

No hi ha dubte que durant el s XVI hi hagué diversos organistes, del nom dels quals no es té constància, fins a 1577, quan ho era Honorat Joan. No sempre el beneficiat de l’orgue exercí les seues obligacions, tot i cobrar per elles, perquè sovent s’hi troba un substitut. L’organista, atesa la seua qualificació musical, moltes vegades hagué de fer de mestre de capella, això és, assajar i dirigir el grup de cantors que acompanyava en la litúrgia. També se li assignava la cura i l’ensenyament dels infants del cor.

L’any 1785, amb l’erecció de l’església parroquial en catedral, desaparegué el benefici de l’orgue, de patronat laical. Amb els nous estatuts, el bisbe Abad y Lasierra creà a la plantilla de la seu una plaça de racioner organista, ajudat d’un beneficiat salmista com a segon organista. El primer a accedir per oposició al càrrec fou el català Antoni Solà, provinent de la parròquia de Santa Maria del Mar de Barcelona. El concordat entre l’Estat espanyol i la Santa Seu de 1851 suposà la transformació de la ració en simple benefici, ocupat poc després per Josep Riera Cardona “Polit”. A la seua mort, el succeí en el càrrec un laic, el professor Joan Maians Marí, fill del també organista Vicent Maians Noguera (Eivissa 1819-1897). El darrer beneficiat organista titular i mestre de capella fou mossèn Vicent Bonet Ferrer (†1984).

A l’església del convent de sant Vicent Ferrer i sant Jaume, de l’orde de sant Domingo, també hi hagué organista, almenys des de l’inici del s XVII. Només es coneix el nom de dos músics religiosos pertanyents ja a la segona meitat del s XVIII: el germà Marc Oliver, col·legial a la seua infància del monestir de Lluc, i el pare Llorenç Marc, ambdós mallorquins. El primer tengué com a deixeble el clergue secular Josep Joan Serra, el qual arribà a ocupar, tot i la seua manifesta imperícia, la plaça de la parroquial, mentre que el darrer ensenyà el també clergue secular Domingo Nieto Riera.

Quant a altres temples, tot i haver-hi constància de la presència d’orgues a les esglésies de la Mare de Déu de Jesús (s XVI), del monestir de sant Cristòfol (s XVII), de les mares monges i a la reial capella de sant Agapit, de la Companyia de Jesús (s XVII-XVIII), s’ignoren els noms dels seus sonadors. El darrer terç del segle XVIII també n’hi havia a l’església de sant Salvador de la Marina, sense dotació regular per a mestre organista. El 1812 entrà com a sagristà el prevere Joan Marí Palau, amb l’obligació de sonar l’orgue a totes les funcions parroquials.

La total destrucció d’instruments durant la Guerra Civil Espanyola i els canvis produïts arran del Concili Vaticà II provocaren una decadència musical important a l’Església eivissenca. Amb tot, l’any 1978 es construí a la parròquia de Santa Creu un orgue, generalment sonat per diversos músics i afeccionats: primer pel seu promotor, mossèn Bartomeu Roselló, i després per molts altres. També es reconstruí el 1987 l’orgue del Convent, emprat esporàdicament en la litúrgia i en concerts.

El 2006 no existeix cap organista titular d’ofici a cap església pitiüsa. [FTP]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments