ordinacions

ordinacions HIST Conjunt de disposicions dictades per al bon funcionament d’una institució, d’una comunitat, etc.

La normativa que regulava tots els aspectes de la vida política, econòmica i social de les illes Pitiüses quedava recollida en les ordinacions o capítols. Normalment responien a situacions crítiques que requerien una resposta oficial, recollien les modificacions que s’havien anat produint durant un període determinat o imposaven normes amb caràcter preventiu o repressiu. També la compilació de tot el dret públic i, per tant, de tota l’organització i el funcionament municipal es feia a través de les ordinacions, que eren contínuament modificades.

Segons Joan Marí Cardona, cap a l’any 1392 aparegueren unes ordinacions (les primeres conegudes i conservades en còpia de 1403), signades pel governador Juan Pardo, el representant de l’arquebisbat Juan de la Mata i el batle del paborde de Tarragona, que comprenien diverses mesures destinades a evitar possibles revoltes populars causades per la crispació social del moment.

D’altra banda, tot i que solament se’n tenen referències documentals, durant el regnat de Ferran el Catòlic es redactaren les Reials Ordinacions de 1508. Segons Bartomeu Escandell, aquesta regulació normativa es degué a un impuls renovador i modernitzador de la vida municipal.

Els Capítols de política i bon govern de la illa de Iviça, redactats i aprovats per la Universitat i promulgats pel governador el 8 de gener de 1655, constitueixen una normativa econòmica formada per un conjunt de mesures destinades a regular preus, jornals i honoraris, així com el funcionament dels serveis públics. Aquestos 110 capítols, precursors del sistema restrictiu de les posteriors ordinacions i que afecten el comerç, pretenien aturar una forta situació inflacionista creada en un període recessiu de crisi econòmica, agreujat per la pesta de 1652 i amb una forta caiguda demogràfica.

Del segle XVII es coneixen íntegres les Reials Ordinacions de la Universitat d’Eivissa, dictades pel governador Roderic de Borja-Llançol ↑ l’any 1663, i les Reials Ordinacions de la Universitat d’Eivissa, dictades pel governador Juan de Bayarte Calasanz y Ávalos ↑ l’any 1686, considerades com a obres cabdals per al coneixement de la societat eivissenca dels segles passats així com dels seus usos i costums. Les dues recopilacions obeeixen a conjuntures adverses amb retrocessos demogràfics, encara que també presenten canvis substancials en l’organització de la Universitat, sobretot pel que fa a la intervenció del governador en la vida municipal. El seu domini damunt la institució incloïa dictar i fer públiques les noves disposicions i, el més important, assegurar-se el control de les persones insaculables. La insaculació com a prerrogativa popular i realitzada pels habilitadors quedà reemplaçada per una insaculació realitzada únicament i exclusivament pel governador.

Segons Bartomeu Escandell, l’intervencionisme reial que denoten les ordinacions barroques ha passat una mica desapercebut a causa del manteniment de la tradicional estructura institucional i la mateixa nomenclatura de tots els òrgans; les defineix com a dos avançats i austracistes “decrets de nova planta”. Tot i la potestat del governador, alguns capítols de les ordinacions podien ser derogats pel monarca, com la lletra reial de Felip IV de maig de 1655 que ordenà la supressió del càrrec del llogador i invalidà la part de les ordinacions que hi hagués en contra. D’altra banda, els jurats també podien acudir davant el monarca per reclamar la dispensa d’algun precepte de difícil compli­ment.

Reials Ordinacions de 1663.
Emanades de Felip IV i dictades pel governador interí Roderic de Borja-Llançol. La gran mortaldat ocasionada per la pesta bubònica de 1652 deixà l’illa sense persones amb possibilitat de ser insaculades. Amb aquesta situació desoladora, Felip IV es dirigí l’any 1654 al governador d’aleshores, Francesc de Miquel, a través d’una lletra reial. Li ordenà efectuar una nova insaculació, traient els noms dels morts i els d’aquells mal insaculats, incorporant als sacs els noms d’aquells més idonis i convenients i la imposició d’ordinacions, decrets o similars que resultassin convenients per al bé públic. Tot i això, aquesta insaculació no s’arribà a realitzar per manca de persones de mà major, ja que no eren més de trenta i la meitat impedits per ser familiars del Sant Ofici, altres ja ocupaven algun càrrec en aquell moment o eren deutors amb la Universitat.

Després de la recriminació per part dels jurats davant el rei sobre l’actitud del governador d’anar contra els usos i els costums, es va fer la insaculació i la posterior extracció dels jurats, consellers i oficis universals el primer dia de juny de 1663, així com també es dictaren les noves ordinacions.

Amb detall i precisió regulen l’estructura burocràtica i funcional del govern local i la vida econòmica a través d’un gran nombre d’oficials, així com també recullen la normativa processal civil i criminal. El cos total del text és format per 461 capítols: els 41 primers regulen com s’ha de reunir el consell general i el consell secret, l’extracció dels jurats i altres oficis universals i les incompatibilitats i condicions dels càrrecs. Els capítols del 42 al 238 tracten els juraments dels oficials, les obligacions i els salaris. Els capítols del 239 al 337 fan referència a la justícia (estil de les causes civils, causes de graduacions, execucions civils, causes criminals, penes, etc.). I fins al final es tracten temes molt diversos: els dies feriats, els salaris a càrrec de la Universitat, la celebració de la festa de Corpus i de Sant Joan, la presa de moros, l’ordre de fer estims, l’ordre de partir l’estany, altres obligacions dels oficials, etc.

Amb aquestes ordinacions se suprimiren els càrrecs de moneder i llogador, l’escrivà de la sal s’agregà al sac de l’escrivà de la sala, el maimó s’agregà al sac del drassaner, el formenter de mà major al sac del formenter de mà mitjana i el guardià de sal de mà mitjana al sac de guardià de la sal. Igualment s’agregà una altra bossa amb el nom de síndics extraordinaris. Respecte del règim de sac i sort, les diferències més notables són la composició del consell secret, que passà de tenir tretze membres a sis, i l’extracció de la cinquantena de la bossa titulada conselleria que substituí el sistema d’exercir per torn rotatori anual.

A l’Arxiu Històric Municipal d’Eivissa se’n guarda el manuscrit original, encara que incomplet. Una còpia completa d’aquestes ordinacions forma part de la biblioteca particular de la família Fajarnés, han estat transcrites per Marià Torres i Torres i publicades sota el títol La llengua catalana a Eivissa al segle XVII “Reals Ordinacions de la Universitat d’Eivissa” (1663). Introducció, estudi lingüístic i transcripció (ed. Mediterrània-Eivissa, 1993).

Reals Ordinacions de 1686.
Emanades de Carles II i dictades pel governador Juan de Bayarte Calasanz y Ávalos. Transcorreguts 23 anys des de la darrera insaculació i a causa de la manca de persones en els sacs per realitzar la renovació dels càrrecs, Carles II es dirigí al governador, el 26 de març de 1686, a través d’una carta reial, ordenant la realització d’una nova insaculació, així com la modificació de les ordinacions existents per tal d’assegurar el bon govern de l’illa.

D’entre les modificacions replegades a les ordinacions, destaca el fet de retolar les quatre cinquantenes amb els noms dels quatre evangelistes, la supressió de la bossa dita administradors de les mares monges, per haver de regir aquest ofici el jurat de mà major en finalitzar el seu mandat, i la incorporació de dos càrrecs nous: el lloctinent dels estanys i el racional major.

En aquesta ocasió no es presenten articulades sinó dividides en tres parts o llibres: el primer tracta la forma de reunió del consell general i secret, l’extracció el primer dia de juny, el jurament i les obligacions dels oficials; la segona part o llibre tracta sobre l’administració de la justícia, tant en les causes civils com criminals, i el tercer llibre dóna un tractament independent a l’organització de la indústria salinera per ser la principal font d’ingressos de la Universitat i ordena tot allò referent a l’explotació i l’administració de la sal.

Les ordinacions de 1686 foren publicades per l’Ajuntament d’Eivissa l’any 1751 amb la inclusió del Decret de Nova Planta sota el títol Reales ordinaciones de la isla y real fuerza de Iviza que saca a la luz su muy ilustre Ayuntamiento y dedica al rey nuestro señor don Fernando el Sexto con un propileo, que es Resumpta histórica, corográphica y cronológica de las mismas islas. L’autoria d’aquest resum històric de 106 pàgines que encapçala les ordinacions és d’Antoni Deià Tortella ↑, pare Gaietà de Mallorca. L’Arxiu Històric d’Eivissa custodia el manuscrit de 1686 i l’edició impresa de 1751 de la qual es feren cent exemplars. [ACM]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments