ora, caure en

ora, caure en LING Expressió que s’usa quan algú pateix un esvaniment lleu, sense perdre del tot el sentit però oblidant-se de l’orientació i fins i tot del lloc on un es troba. Així, una persona que cau en ora pot estar davant una porta donant-li caparrotades sense pensar a obrir-la. Per extensió, aquesta expressió també s’usa en el sentit de no fer res al dret o caure en desgràcia. Etimològicament ora deriva, com l’adjectiu orat, documentat a les Pitiüses, però el s XXI només present en la toponímia ( Jaume Orat, cova d’en), de la forma llatina AURATU, que tenia el sentit de tocat o ferit per un aire malsà. En llengua catalana hi ha altres expressions en què s’usa la paraula aire per referir-se a les persones que no hi són totes, com faltar-li o donar-li un aire a algú. [JAR]

Descàrregues

Col·laboradors