ofiuroïdeus

ofiuroïdeus m pl ZOOL Classe d’animals equinoderms a la qual pertanyen les ofiures, amb un aspecte extern molt semblant als asteroïdeus (estrelles de mar), per això també solen anomenar-se falses estrelles; se’n diferencien perquè les ofiures tenen el disc central molt marcat i aplanat i els cinc braços prims, estrets i cilíndrics des de la base. Aquestos elements són molt mòbils i permeten a l’animal un moviment molt semblant al d’una serp, d’ací el nom d’ofiures. El disc central, circular o pentagonal, pot arribar a midar entre 25 i 30 mm i els dos braços fins i tot arriben a 12-15 cm i solen estar recoberts d’un tegument tou acompanyat de grànuls i de color molt variable, dins la mateixa espècie, generalment poc vistós. A la cara ventral hi ha la boca i molt prop d’ella la placa madrepòrica o madreporita que dóna entrada al sistema ambulacral. No tenen anus i els residus digestius són expulsats per la boca. Els braços estan proveïts de plaques dorsals, ventrals i laterals que solen presentar espines més o menys llargues; són articulats, tenen una gran flexibilitat i una potent musculatura que permet el desplaçament de l’animal. Per això l’aparell ambulacral no es fa servir per al moviment, sinó que s’utilitza per capturar i transportar l’aliment cap a la boca. El solc ambulacral de la cara ventral dels braços és tancat, per la qual cosa els pedicels surten travessant l’esquelet i no tenen mai ni ventoses ni vesícules contràctils. Els sexes són separats, però hi ha casos d’hermafroditisme; no hi ha dimorfisme sexual. La fecundació és externa i el desenvolupament és indirecte mitjançant una larva de forma cònica (ophiopluteus). Viuen a tots els mars i totes les fondàries, sobre substrats durs i tous; en aquest darrer cas s’enterren en el fang i treuen els braços per capturar les partícules que transporten els corrents. N’hi ha de carnívors que mengen larves de mol·luscos bivalves i cucs; altres són carronyers i la majoria són sedimentívors i filtradors. Són molt actius durant la nit i de dia se’ls pot trobar amagats sota les pedres, en llocs de penombra, entre les rizomes de la posidònia o enterrats en l’arena o el fang. A les aigües pitiüses són freqüents i se n’han descrit moltes espècies, pertanyents totes a l’ordre dels ofiúrides: una de les més abundants és Ophiotrix fragilis (estrella de potes espinoses), que té els braços molt fins i fràgils, amb espines prominents així com el disc central pentagonal i és de colors molt variats; viu en fons durs i tous. Ophiura ophiura (estrella de potes escatoses) i Ophiura albida viuen en fons de fang i arena fina amb denses poblacions associades a mol·luscos bivalves fins als 200 m; són de braços rígids. Ophiomyxa pentagona viu també en abundància als fons tous d’entre 50 i 150 m de fondària. Ophioderma longicaudum (estrella de potes fosques) és grossa, de braços llisos i robustos amb unes espines molt curtes. El disc central pentagonal és granulat i de coloració marró amb taques fosques. És abundant i viu davall les pedres i a les praderies de posidònia fins a 70 m de fondària. [SRT]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments