numismàtica

numismàtica f HIST Ciència que estudia l’origen, el desenvolupament i els aspectes físics i formals de les peces de moneda. Els estudis sobre monedes encunyades a les Pitiüses es remunten al segle XVIII, inclosos en obres de caire més general. Els autors primerencs més importants han estat B. Serra (1761), J. J. Barthelemy (1764), F. Pérez Bayer (1772), T. A. de Gusseme (1776), C. Ramus (1816), A. Ramis (1824 i 1839), A. de Lamármora (1834), G. Gesenius (1837), F. De Saulcy (1843), G. D. De Lorichs (1852), J. Gaillard (1852 i 1854), P. A. Boudard (1859), A. Judas (1859), A. Heiss (1870), A. Delgado (1871), M. Rodríguez de Berlanga (1873), F. Fita (1877) i J. Zobel de Sangroniz (1878); existeixen entre ells importants diferències d’extensió, de rigor i de qualitat. Generalment se centraren en les produccions monetàries púniques, tot i que d’altres, com l’anònim autor de la Descripción de retratos de los Reyes de España desde Felipe II a Carlos III y diseños de todas las monedas acuñadas en los respectivos reinados desde Felipe III hasta Carlos III (1817), tractaren les encunyacions d’època moderna. Va ser, però, Àlvar Campaner i Fuertes , en els seus treballs Numismática balear. Descripción histórica de las monedas de las islas Baleares acuñadas durante las dominaciones púnica, romana, árabe, aragonesa y española (Palma, 1879) —obra on se citen la major part d’autors més amunt esmentats— i Indicador manual de la numismática española (1891), qui més completament i de manera més extensa va aplicar sobre les monedes de les illes les tècniques de la ciència numismàtica. No obstant la validesa, en línies generals, del seu treball, la indecisió que manifesta a Numismática balear a l’hora d’atribuir a la seca d’Eivissa les monedes púniques amb la llegenda ‘ybshm o amb la representació del déu Bes va originar la rèplica de J. Roman Calbet en el sentit que eren monedes clarament eivissenques. Finalment, davant les diferents troballes de nombroses peces d’aquest tipus a Eivissa, Roman va aconseguir la rectificació de Campaner, feta pública a Indicador manual... (1891). Per la seua banda, el mateix J. Roman estudià també les troballes de monedes púniques d’Eivissa a la seua obra Los nombres e importancia arqueológica de las islas Pythiusas (Barcelona, 1906). Igualment A. Vives i Escudero en dos treballs de 1917 i 1926, respectivament, Estudio de arqueología cartaginesa. La necrópoli de Ibiza i La moneda Hispánica. Després L. Ferbal Campo publicà, al Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, “Las monedas púnicas de Ibiza con inscripción local” (1928) i “Monedas antiguas acuñadas en Ibiza” (1929) —articles incorporats per I. Macabich a la seua Historia. F. Mateu Llopis a La moneda española (1946) i a “Hallazgos monetarios” (1951, revista Ampurias) afirma la contemporaneïtat de l’inici de les produccions d’Eivissa i Cadis; en això és seguit per O. Gil Farrés a Historia de la moneda española (1959) i a La moneda Hispánica en la Edad Antigua (1966), qui afegeix a la coincidència Roses i Empúries, i que Sagunt va imitar els encunys ebusitans en temps d’Anníbal. Sobre la qüestió de l’inici de les emissions, M. Tarradell va escriure un article a la revista Numisma (1973-74) i ell mateix i M. Font dedicaren a les monedes púniques un capítol del llibre Eivissa cartaginesa (1975). Un altre autor, J. M. Solà Solé, se centrà més en l’etimologia d’Ibosim a “Miscelánea púnico-hispana” (1956), article que va veure la llum a la revista Sefarad, però basà la seua argumentació en les monedes que representen el déu Bes. A. Bertrán, a Curso de numismática (1959), va tractar també la moneda punicoebusitana. A. Planells Ferrer publicà el 1980 la monografia La moneda antigua de Ibiza. Altres autors que han dedicat alguna mena d’estudi a les monedes de l’Eivissa púnica són E. Acquard, C. Alfaro, E. Collantes, B. Costa i J. Fernández entre altres. Els estudis més recents i més complets cal atribuir-los a M. Campo: Las monedas de Ebusus (1976) i posteriors articles sobre el mateix tema, dels quals l’inclòs al catàleg de l’exposició La moneda a l’Eivissa púnica (Sa Nostra, 1994) és el darrer fins al 2005. El 1992 el Museu Arqueològic d’Eivissa va dedicar les seues VII Jornades d’arqueologia feniciopúnica a la numismàtica hispanopúnica, en les quals també participà M. Campo. S’han d’esmentar el treball de J. i A. Planas Palau i Á. Martín Mañanes Las monedas de la ceca de A’BSM (Ibiza) (1989); els realitzats pels dos darrers: Las monedas de otras cecas encontradas en Ibiza por Ángel Martín Mañanes (1991) i Pesas premonetales de la Ibiza arcaica (1992), i el d’A. Planas en solitari Iconografías de Bes en la moneda púnica de Ibiza (1995). Pel que fa a les monedes d’època andalusina trobades a les Pitiüses, G. Rosselló Bordoy va incloure el catàleg de les peces conservades al Museu Arqueològic d’Eivissa a les seues Notas para un estudio de Ibiza musulmana (1985). La feina es reprengué el 1995 per F. Retamero a Moneda i monedes àrabs a l’illa d’Eivissa, en la qual traça un estudi sobre la funció, clarament fiscal, de la moneda. Des d’aquest punt de vista, posa en relació les troballes d’Eivissa i Formentera amb les de la resta de Balears a La contínua il·lusió del moviment perpetu. La moneda dels reges, dels muluk i dels seniores (segles VI-XI) (2000). Per a la moneda medieval cal acudir als treballs de caire general per a la corona d’Aragó i regne de Mallorca com el de M. Crusafont Numismàtica catalano-aragonesa medieval (785-1516) (1982), el ja citat d’À. Campaner i altres. Pel que fa a les emissions de la seca d’Eivissa durant l’època moderna, s’ha d’acudir també a un article de M. Crusafont: “Las monedas de Ibiza desde Carlos I al 1887”, publicat a la Gaceta numismática (juny de 1996), que sistematitza les dades amb què comptava en el moment que el publicà i actualitza el contengut d’un treball anterior inclòs a La moneda catalana local (1990). Treballs anteriors són el profusament citat d’À. Campaner, un apartat de l’estudi de M. Vidal-Quadras, Catálogo de la colección de monedas y medallas, 1892, i la valuosa aportació monogràfica del numismàtic català J. Botet i Sisó, “Moneda d’Ibiça”, editada el 1913 al Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona; J. M. Garrido Dobón publicà, el 1985, a la revista Eivissa “Numismàtica eivissenca dels Àustries”. S’ha de citar l’obra d’A. Planas, J. Planas i M. Mañanes Las monedas de los Austrias de la ceca de Evisa (Ibiza) (1990), durament criticada per M. Crusafont, tant per la metodologia aplicada com per les interpretacions que s’hi extreuen. I. Macabich, a Historia de Ibiza (1967), va recollir les conclusions d’alguns dels autors citats sobre la moneda antiga i moderna i es va estendre més en l’aspecte històric de la falsificació de les monedes anomenades cinquenes, moneda de coure encunyada per l’ajuntament d’Eivissa entre els anys 1808 i 1818, tema que ja havia tractat J. Clapés a Los Archivos de Ibiza (1915). [AFA]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments