normand -a

normand -a HIST Denominació aplicada dins l’àrea romànica i durant l’època altmedieval als individus de les nacions escandinaves, les quals havien iniciat un procés d’expansió acompanyat d’activitat militar i corsària. El nom prové de la forma “nordeman” que significa “home del nord” i és parcialment sinònim de “víquing”, que es refereix al grup ètnic originari de la península Escandinava. Aquesta cultura nòrdica inicià la seua diàspora el segle VIII i al llarg dels segles IX, X i XI establí la sobirania dels encara inestables regnes de Noruega, Suècia i Dinamarca a les illes de l’Atlàntic Nord: les Òrcades, Fer-Oer, Hèbrides, Man, Shetland, el nord d’Escòcia, Irlanda, etc. Paral·lelament s’inicià un procés d’expansió continental, especialment per part dels escandinaus bàltics o suecs, vers Rússia. La conquesta d’Anglaterra costà dos segles de lluita als pobles normands, especialment els danesos, i fins mitjan segle XI la sobirania sobre l’illa britànica basculà entre aquestos darrers i els pobles saxons. A França, el procés fou diferent: els normands ocuparen amplis territoris des de la riba sud del mar del Nord fins a la Bretanya, i per contenir el seu avanç, els reis francs els permeteren els assentaments, que es convertirien en feus a través d’acords que a la llarga implicarien el jurament de fidelitat d’aquestos normands als reis francs i la constitució del ducat de Normandia. Des d’aquesta regió va ser impulsada, amb Guillem II de Normandia, la definitiva conquista d’Anglaterra (1066). A partir del segle X, doncs, la denominació “normand” començà a ser aplicada als habitants de Normandia, població que, malgrat l’afluència de colons escandinaus, s’anà ràpidament cristianitzant i assimilant lingüísticament al francès. Aquestos nobles normands s’anaren implicant progressivament en el concert polític d’arreu d’Europa i a la Mediterrània, on fundaren el reialme normand de Sicília, territori que conqueriren a l’islam. Varen ser els normands escandinaus els pobles que, en dos episodis diferents, els segles IX i XII, interaccionaren històricament amb les illes d’Eivissa i Formentera. En els dos casos es tractà de pillatges comesos per importants estols, compostos per una seixantena d’embarcacions, en el seu trànsit cap a la Mediterrània oriental. El primer dels atacs va tenir lloc l’any 858 o 859 i fou reflectit a la crònica asturiana d’Alfons III, on apareix el topònim “Fermentellam”. L’estol, comandat possiblement pels cabdills Hanstings i Bjorn, havia saquejat les costes galaicoportugueses, Cadis i Sevilla, havia creuat l’estret de Gibraltar i havia falconejat la ciutat nord-africana de Nekor abans de realitzar ràtzies o desembarcaments a Mallorca, Formentera i Menorca, juntament amb altres indrets de la costa mediterrània ibèrica. Aquesta campanya durà tres anys. El següent dels atacs a les Pitiüses fou protagonitzat per l’estol del rei Sigurd I Magnusson al seu pas, el 1108, per la Mediterrània occidental. L’itinerari previ havia estat molt semblant al de l’anterior ràtzia normanda i formava part, en aquesta ocasió, de la trajectòria d’una expedició de croada dirigida a Jerusalem que continuaria a Eivissa i Menorca. La Saga de Sigurd el croat i els seus germans Eystein i Olaf recull l’episodi emblemàtic d’aquesta incursió a la Pitiüsa menor, anomenada allí “Forminterra”: l’assalt a les coves dels penya-segats on es refugiaven els “moros”, comunament identificades per la tradició historiogràfica i el llegendari local amb la cova des Fum . Aquest episodi i la suggeridora empremta del pas dels normands per les Pitiüses ha fornit un material literari que ha estat reelaborat en diverses ocasions per la tradició escrita contemporània: la rondalla “Sa cova des Fum”, a les Rondaies de Formentera (1976) de Joan Castelló Guasch ; el relat “El príncipe” a les Leyendas de Formentera (1976) de José Luís Gordillo Courcières ; el relat infantil de Joan Cardona Torres El quadern de bitàcola del Sigurd II (1998) o la novel·la Rita, la hija del normando (1983), de Francesc Masdeu Giménez . [VFM]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments