musclo

musclo m ZOOL [Mytilus galloprovincialis, família dels mitílids, ordre dels pteroides, subclasse dels lamel·libranquis i classe dels bivalves] Aquest mol·lusc s’havia considerat una espècie mediterrània separada de la de l’Atlàntic, Mytilus edulis, però s’ha vist que les diferències entre ells són molt petites i com a molt se n’ha de considerar una subespècie. La closca és més grossa, més fonda, més bombada i menys angulosa que la de M. edulis, amb el marge superior arrodonit amb les dues valves iguals i unes dents molt petites a la xarnera. Pot arribar a fer 8 cm i es fixa a les roques mitjançant els pèls dels bissus, segregats per unes glàndules tegumentàries. El color de la closca és negre violaci a l’exterior, amb marques de creixement; la superfície sol estar recoberta per una gran quantitat d’organismes: algues, hidrozous, briozous, glans de mar, tubs de serpúlids, etc. L’interior és gris blavós amb reflexos nacarats. El múscul abductor anterior és molt reduït. Viu en aigües poc profundes, en costes rocoses o esculleres artificials, amb moderat o fort hidrodinamisme, banyades per aigües netes o lleugerament contaminades per aportacions urbanes o industrials. Conforma colònies denses de fins a 1.000 individus per m2. La seua carn, d’intens color taronja, és molt apreciada i el seu consum molt popular; a més té un elevat contengut proteic. Tot això fa que des d’antic hagi estat cultivat a les muscleres: cordes penjades de flotadors utilitzades pels musclos com a punts de subjecció per a les larves i els adults. La miticultura es fa en aigües tranquil·les, en badies i ports amb aportacions orgàniques. Pot viure 15 anys o més. És molt freqüent a les costes pitiüses, principalment en aigües somes i llacunes costaneres. Pot romandre en sec durant alguns dies. Antigament es consumien arrebossats o fregits amb molt d’oli, com es continua fent als països de la Mediterrània oriental com Grècia i Turquia. Es comercialitzen frescos, refrigerats, congelats o en conserva i es cuinen de maneres diverses i com a complement d’altres plats. Una espècie molt semblant, però de mida molt més petita, és elmusclet (Mytilaster minimus), freqüent en aigües pitiüses de poca fondària i que arriba als 15 mm. [SRT]Mytilus senegalensis GEOL (Brachyodontes senegalensis) Mol·lusc bivalve d’aparença semblant al musclo, encara que amb només un terç de la seua mida. Aquesta espècie, que presenta la closca ornamentada amb fines estries radials, pertany al grup de les anomenades “senegaleses”, espècies de gran valor estratigràfic que es consideren a Balears com a representatives del tirrenià II i III (pleistocè superior). M. senegalensis envaí el Mediterrani després de la glaciació riss, quan s’inicià un període de clima més càlid que l’actual i un grup nombrós d’espècies atlàntiques de mol·luscos tropicals es dispersaren afavorides pels corrents càlids de l’estret de Gibraltar. Al començament de la darrera glaciació del würm es va extingir al Mediterrani, on va ser substituïda per altres bivalves procedents del nord d’Europa. Els primers anys del s XXI habita sobre les roques de la zona intermareal de la costa tropical d’Àfrica (Senegal, Angola i les illes de Sao Tomé i Cap Verd). Representa, doncs, un període interglacial que es pot atribuir al tirrenià II (eutirrenià) quan es troba associat a abundants restes fòssils d’altres espècies senegaleses o bé al tirrenià III (neotirrenià) quan només hi apareixen algunes espècies representades per pocs exemplars. [XGR]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments