mostassaf

mostassaf m HIST Oficial municipal o reial encarregat del control del mercat de queviures, amb competències també sobre l’urbanisme, la higiene, la moral pública i d’altres que varien a cada indret. A Eivissa tengué caràcter municipal, és a dir que depenia de la Universitat; es creà l’any 1342 arran de la concessió feta per Jaume III de la petició cursada per la Universitat d’Eivissa, els consenyors eclesiàstics en feren l’atorgament una mica més tard, el 1350. El mostassaf existí fins que es decretà la seua abolició en el Decret de Nova Planta, encara que, prorrogat, es mantengué fins a la dècada dels anys vint del segle XVIII. El seu sistema d’actuació eren els judicis immediats, sense paperassa, originats per una denúncia, una discussió o l’actuació d’inspecció del mateix mostassaf; la punició es feia mitjançant multes de diferent quantia fixades en les ordinacions però que l’oficial podia rebaixar en tot o en part segons la seua importància, per a una millor administració de la seua justícia. Era un càrrec present a quasi totes les ciutats i viles de la Corona d’Aragó, de procedència islàmica, adoptat a València quasi immediatament després de la conquista de 1238. El seu precedent i l’origen del seu nom era el muhtasib, equivalent a el sahib al-suq o “senyor del mercat”. Als territoris de parla catalana es féu general que els consells de les universitats o els oficials reials redactassin les ordinacions que el mostassaf havia de fer complir i les compilassin en forma de llibres de mostassaf o de mostassaferia. A Eivissa es conserva el Llibre del mostassaf d’Eivissa . L’elecció del càrrec era com el de la resta d’oficials municipals, anual, començant el dia primer d’abril i posteriorment el primer de juny. Podia ser de mà mitjana o de mà major i durant un temps també de mà de fora, però s’eliminà aquesta possibilitat ja que el mostassaf havia de romandre a la vila constantment per vigilar el mercat, els carrers, les places, etc. Una particularitat del mostassaf eivissenc, que no apareix en altres indrets, era la cura que havia de tenir dels esclaus per tal que no cometessin delictes, fugues o actes considerats atemptats contra la moral cristiana, com treballar en diumenge. [AFA]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments