mesures

mesures f pl CULT POP Les unitats de mesura que generalment s’empraven a les Pitiüses abans de generalitzar-se el sistema mètric decimal, que s’implantà el 1852 encara que durant molt de temps se seguiren fent servir tradicionalment, eren les següents: longitudinals: lacana, que té vuit palms i equival a 1,56 m; es materialitza en un bastó de fusta o en una cinta de roba i es dividia en mitja cana, palms i quarts. Labraça, que originàriament és la distància des de l’extrem d’una mà a l’extrem de l’altra tenint els braços estesos en línia recta, equival també a una cana, és a dir, a 1,56 m. Elpas, que equival a mitja braça, és a dir a 0,78 m. Aquesta mateixa mida, 0,78 m, és lamitja cana, emprada per a teles, vetes, etc. Les distàncies llargues, de poble a poble, per exemple, se solien mesurar en hores i les seues fraccions; una hora de camí oscil·la entre 3,5 i 5 km. A les Pitiüses s’ignorava la llegua, molt emprada al continent. En navegació s’empra lamilla marina que equival a 1.852 m i la velocitat d’una embarcació és mesurada en nus. Per tal de calcular la velocitat d’una embarcació, un mariner deixava anar amb la barca en marxa, surant sobre l’aigua, una peça dita corredera de barqueta i anava amollant el capet que la unia a la barca. Al cap d’un cert temps mesurat amb un rellotge recollia tot el cap amollat i comptava la quantitat de nus del cap que s’havien deixat anar. La distància entre dos nus, equival al tros de cap amollat en 30 segons per una embarcació que navegui a una milla per hora. De superfície: eltornall, que és un quadrat de 30 passes per cada costat, és a dir, 900 passes quadrades, que correspon a 550 m2. Un derivat seu és latornallada que és el terreny marcat per petits solcs per ser sembrat a l’arruix i així saber el límit fins on ha arribat la llavor. Eljornal és l’extensió de terra, que segons la seua qualitat, llaura amb una arada romana un parell d’animals de preu en un dia; equival a 4 o 5 tornalls. Laquarterada, emprada especialment a Mallorca, equival a tretze tornalls. De capacitat: per a àrids s’empra laquartera i lamitja quartera, que equivalen a 70,34 i 35,15 litres, respectivament. La quartera i mitja quartera són caramulles quan són ametlles, faves, dacsa, veça, pèsols i civada; són rases quan es tracta de blat i ordi i s’arrasa amb una peça cilíndrica de fusta dita rallador. La quartera té sisbarcelles (11,72 litres la barcella); la barcella té 6almuds (1,95 litres l’almud); l’almud té 4quarterans (0,48 litres el quarterà). Totes aquestes mesures són fetes amb fusta. Per a líquids: per a vi i per a grans quantitats s’empra elquarter i elmigquarter, que equivalen a 7 i 3,50 litres, respectivament. Per a quantitats petites s’empra l’ampolla, que equival a dos terços de litre, i lamitja ampolla. Les mesures de mig quarter, ampolla i mitja ampolla són metàl·liques, generalment de llauna. Per a l’oli s’usa lamesura, que equival a uns 16 litres (unes 26 lliures). La mesura és també de llauna. Per a líquids, en quantitats més petites, s’empra lalliura (uns 0,4 litres o 12 unces), lamitja lliura i unquart de lliura. Per pagar el beure a un cafè, aiguardent, conyac... s’emprava antigament la mitja lliura, que era una copa de 0,14 litres aproximadament i que es bevien els convidats amb la mateixa mesura. Ponderals: latona (1.000 kg) té 25 quintars; elquintar (40 kg) té 4roves (10 kg la rova); la rova té 4quartons (2,5 kg el quartó, o sia, 6 lliures i 3 unces). Lalliura (que són 12 unces) equival a 300 grams i una unça equival a 25 grams. Lalliura carnissera, que s’emprava per a la matança i l’embotit, equival a 2,300 kg. Laterça és una tercera part de la lliura, per tant són 400 grams. Per pesar aus de corral i de caça s’emprava la terça. El carbó vegetal, la carn viva, les hortalisses i les fruites es pesaven en roves. Els productes que s’havien d’embarcar (garroves, ametlles, fusta, fruites i altres gèneres) eren pesats en quintars. El formatge era pesat en quartons. El safrà era pesat enargent, que és el pes d’una moneda de coure de 2 cèntims de pesseta, equival a uns 2 grams. El peix era comprat apesades, que equival a 3 lliures, 1,200 kg, aproximadament. [FCC]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments