menta

menta f BOT Nom que s’aplica a les diverses espècies del gènere Mentha. La majoria de les cultivades són d’origen bastard i s’han creat artificialment; presenten morfologies i aromes molt diverses; solen ser estèrils, per la qual cosa s’han de sembrar d’esqueix. En medicina tradicional s’han utilitzat com a estimulants i per calmar els dolors de panxa. L’ús més comú és, però, per a condiments, infusions, ensalades i per fabricar licors, ja que contenen molts d’olis essencials rics en mentol, un alcohol molt aromàtic. La Mentha pulegium, poniol o poliol, és la que més sovent es comercialitza per a infusions, però no es troba en estat salvatge a les Pitiüses. Menta piperita és originada per cultiu a final del segle XIX i és el peppermint que s’usa, sobretot, per aromatitzar licors i en cocteleria. A les Pitiüses és ben coneguda, cultivada i alguna vegada naturalitzada l’herba sana (Mentha spicata), menta híbrida que té diverses varietats, utilitzades per aromatitzar plats de llegum i, sobretot, flaons; és molt emprada a països de cultura àrab per condimentar i fer-ne infusions. En estat salvatge es troba molt localitzada prop de fonts i torrents amb aigua permanent Mentha aquatica, de color verd fosc i intensa i agradable olor. Més comuna per torrents i horts és Mentha suaveolens, o mendastre , amb fulles arrodonides de color verd cendrós i olor més basta, malgrat el seu nom científic. [NTT]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments