marro, al

marro, al JOC Joc d’enginy i reflexió per a dos participants. Per jugar-hi es dibuixa un marro. El marro és un quadrat sobre una superfície plana, creuat per dues diagonals i per dues perpendiculars als costats, que han de passar pel centre. Cada jugador té tres pedretes o fitxes a la mà (s’han de poder distingir les d’un de les de l’altre). Les aniran col·locant per torn, una l’un i una l’altre, en el punt on es creuen una o més línies. Guanya el primer jugador o jugadora que arriba a col·locar les seues tres pedretes o fitxes en filera i en guanyar diu: “Un, dos, tres... marró és!”. [JGT/VTM] Al recull Rondaies eivissenques de Joan Castelló (Palma, 1952) n’apareix una amb el mateix nom que aquesta fórmula usada pel guanyador. Aquest joc està documentat en llengua catalana des de 1370: que nagun no gos jugar en la plassa... en açò no és entès... joc de carn, ne de pex, ne encara festes de Nadal, ne joc de marro. Segurament té l’origen en un germanisme que tenia el significat d’impedir, destorbar que, d’alguna manera, és el que intenta un contrincant respecte de l’altre: evitar que col·loqui les seues tres pedretes en filera. [JAR]

Descàrregues

Col·laboradors