mançanella, viveta

mançanella, viveta o perpètua f BOT [Helichrysum stoechas, família de les compostes] Planta subllenyosa de 25 a 50 cm d’alçada amb nombroses branquetes verticals o suaument inclinades cap a un mateix costat, d’un color cendrós a causa dels pèls sedosos que les cobreixen. Les fulles són alternes, linears —d’1,5 a 2 cm de llarg per 1 mm d’ample—, amb el marge enrotllat per avall i, com les tiges, cobertes de pèls, però conservant un verd més fort. A l’extrem de les branquetes es constitueixen unes cabeçoles de flors d’un groc intens. Cada “flor” és, a la vegada, una reunió de moltes floretes petites (inflorescència en capítol), protegides externament per unes esquames que donen a la flor el seu color característic. Floreix des del mes d’abril, i té l’òptim de floració a partir de la segona quinzena de maig. És una planta molt comuna a llocs oberts i assolellats, com ara arenals, camps no cultivats, pinedes obertes. És molt abundant tant a Eivissa com a Formentera. Tota ella exhala una aroma forta i característica. És espècie pròpia de la Mediterrània, tant dels països del sud d’Europa com del nord d’Àfrica. Al mateix gènere Helichrysum pertany una altra classe de viveta que viu a la part nord de l’illa d’Eivissa, preferentment a les contrades de Sant Joan i Sant Miquel, però que es pot observar, en més o menys abundància, a tot el nord de la línia que uneix Santa Eulària des Riu amb Sant Antoni de Portmany; es tracta de l’H. italicum serotinum Boiss, subarbust de 0,50 a 0,80 cm d’alçada, de tiges molt dretes i totalment cobertes de borra blanquinosa-groguenca. Les fulles, linears i bastant llargues —de fins a 4,5 cm—, surten disperses tot al llarg de les tiges i semblen cilíndriques ja que com tenen els marges enrotllats cap avall. Al final de cada tija hi ha una reunió de capítols —cada un dels quals és més llarg que ample— de color groc llimó. És de floració tardana, és a dir, a partir del mes de juliol. El seu hàbitat preferit són vores de camins i feixetons abandonats, però també es troba prop de la mar. Com l’espècie anterior, desprèn una aroma forta. Una tercera espècie d’Helichrysum a considerar és l’H. fontanesii Camb, planta de distribució iberomagribina que, dins les Balears i Pitiüses, només es troba a Mallorca i Eivissa; va ser descoberta a Alger i descrita com a nova espècie pel botànic francès Cambessedes, sobre exemplars mallorquins del puig de Torrella. A Eivissa la va descobrir P. Font i Quer, l’any 1918, i féu constar que els exemplars eivissencs constitueixen la varietat latifolia que tenen, entre altres detalls, les fulles inferiors d’uns 6 mm d’amplària i forma similar a les de l’olivera. La forma mallorquina té les fulles més estretes, de tipus linear. Aquesta “mançanella de penyal” —coneguda normalment a Corona i Albarca amb el nom d’herba blanca—, de soquetes molt llenyoses, comunament fa uns coixinets on s’agrupen diferents rosetons de fulles. Tota la planta té un color cendrós a causa de la pilositat blanquinosa de les nombroses fulles. De vegades, la planta pren un port considerable de més d’un metre d’alçada. Les flors s’agrupen constituint capítols d’aspecte corimbós, d’un color groc pàl·lid. Aquest Helichrysum és molt poc olorós, contrastant amb la forta aroma que desprenen els esmentats anteriorment. Inicia la floració durant el mes d’abril i la finalitza en juny. A Eivissa viu preferentment als penyals calcaris del nord de l´illa, tals com ses Fontanelles, ses Balandres, puig d’en Joan Andreu, penyal de s’Àguila, punta de sa Creu, illa Murada, Benirràs, illa d’Encalders, es Canaret, cap Roig, etc. També viu a l’Oliva i as Vedrà (costa sud-oest). [CGT/NTT]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments