mabre

mabre m ICT [Lithognatus mormyrus família dels espàrids, ordre dels perciformes, subclasse dels teleostis i classe dels osteïctis] Peix de cos allargat, ovalat i comprimit, de coloració grisa platejada més fosca al dors i amb unes característiques bandes obscures —entre 10 i 15— transversals molt visibles al dors i als flancs i que desapareixen al ventre. El musell és allargat i acabat en punta i té la boca situada a la part inferior del cap. El preopercle és ample i els ulls són relativament petits. Tenen diverses fileres de dents; les anteriors, incisives, són còniques i fines i les posteriors, molars, més curtes i van augmentant de mida cap a la part posterior. Les mandíbules són protràctils i els llavis gruixats. Tenen de 59 a 65 escates a la línia lateral. Les aletes pectorals són curtes, la caudal és escotada i l’aleta dorsal té la part anterior espinosa i la posterior amb radis tous. Malgrat que pot arribar a fer els 50 cm de llargada, és més freqüent que en faci entre 15 i 30. És una espècie litoral nectobentònica i gregària que forma grups juvenils nombrosos i accessibles; quan creixen es tornen més solitaris. Viu a fons tous arenosos i fangosos així com als clapers d’arena entre les praderies de posidònia. Pot arribar a viure a 50 m de fondària, però és més freqüent en aigües més somes. És eurihalí i pot entrar i viure en aigües litorals salobres, com l’estany des Peix. Furga amb el morro dins l’arena i expulsa l’aigua per la boca; d’aquesta manera obté el seu aliment: animals bentònics que viuen enterrats als fons tous com crustacis, cucs poliquets i mol·luscos. És una espècie hermafrodita proteràndrica —primer mascle i després femella— que es reprodueix a la primavera i a principi d’estiu. Els joves viuen en aigües poc profundes, en fons exclusivament d’arena; és freqüent veure’ls a les platges. Ben sovent és parasitat exteriorment i dins la boca i cavitats branquials per diversos copèpodes i per l’isòpode Anilocra mediterranea. És bastant comú a tot el litoral mediterrani i a l’Atlàntic, entre el golf de Biscaia fins a Sud-àfrica. És un peix blanc de carn molt apreciada i exquisida que es pot preparar fregit, el més petit i, si és de mida grossa, al forn, en guisat o a la sal. Es pesca amb arts d’arrossegament, tremalls i, esportivament, prop de la costa, amb canya i volantí. [SRT]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments