lloctinent reial

lloctinent reial HIST A l’edat mitjana, denominació que rebia el representant polític del rei amb poders generals d’administració.

A les Pitiüses el càrrec de lloctinent reial anava lligat al de batle i exercit per la mateixa persona. Els lloctinents del rei Jaume II de Mallorca a Eivissa foren Berenguer Deyn (1277-1282) i Galcerà de Montgroig (1283-1285). Guillem de Lloret (1286) i Pere de Sarrià (1286-1298) foren els representants d’Alfons III d’Aragó. Amb el retorn de les illes Balears a Jaume II de Mallorca foren els seus lloctinents a Eivissa Bernat de Fortesa (1299-1305) i Ramon de Pallarols (1310-1311). El rei Sanç I de Mallorca fou representat per Francesc Duran (1311-1321) i Berenguer Dubar (1322-1324). Aquest últim també ocupà la lloctinència com a representant de Jaume III de Mallorca fins a 1328. Jaume III també fou representat per Ramon Muntaner (1332-1335), Francesc Bartegas (1335) i Dalmau de Tassio (1335-1339).

D’entre tots ells destaca el lloctinent i batle Ramon Muntaner, autor d’una de les grans cròniques, i que morí a Eivissa mentre ocupava el càrrec.

A causa de la convivència de les tres jurisdiccions (rei de Mallorca, arquebisbe de Tarragona i ardiaca de Sant Fructuós) representades cada una a través d’un representant o batle, foren molts els conflictes i les protestes que es generaren. Amb la reintegració de les illes Balears a la Corona d’Aragó l’any 1343, el lloctinent reial fou substituït pel lloctinent de governació, figura que representava el governador general de la Corona. [ACM]

Descàrregues

Col·laboradors