lloctinent del procurador reial

lloctinent del procurador reial HIST El procurador reial era el funcionari encarregat d’administrar el patrimoni reial, cobrar les rendes, els drets reials, fer les confiscacions, etc. i lliurar els diners cobrats al tresorer reial.

El càrrec de procurador reial fou creat a Mallorca pel rei Jaume II, era únicament inferior a la governació i a Eivissa tenia el seu lloctinent, anomenat també tinent de procurador reial. Segons les ordinacions de 1663, entre les seues obligacions hi havia la de mantenir en bon estat el pont del carregador de la sal a sa Sal Rossa i executar les obres necessàries amb els sous que rebia del guardià de la sal i que aquest havia cobrat prèviament en concepte del dret de pont. Igualment administrava el dret de la pega i del quitrà, que consistia en la cobrança de sis sous per cada quintar de pega exportada de l’illa i tres sous per cada quintar de quitrà. Sobre el dret que ja existia, s’establí un dret nou o increment de quatre sous per quintar de pega i de dos sous per quintar de quitrà, per fer front a despeses de defensa. Aquest augment de recaptació era destinat a comprar joies o premis, que després quedaven a disposició del governador, per ser donats a aquelles persones de la vila i dels quartons, i als components de la Companyia Ordinària de la Infanteria de la Reial Força que millor disparaven amb els mosquets i els arcabussos, com a recompensa. Com a pagador que era de la gent de la guerra, d’aquest increment també es destinava una part a pagar els salaris dels capitans de la Vila i dels quartons, l’alferes, el sergent i els caps d’esquadra de la gent de la vila i de la Marina, a exercitar la gent en les armes perquè en temps de necessitat se’n poguessin valer, a comprar pólvora i a pagar guardes extraordinàries.

Una altra de les seues funcions era gestionar les despeses dels cavalls armats; amb els sous que cobrava dels consenyors pagava els soldats de cavall i en el cas que faltàs algun cavall, havia d’entregar els sous sobrants a l’administrador de l’hospital de la gent de guerra. D’igual manera, rebia la recaptació del dret nou o nou impost creat l’any 1601, que consistia a destinar un sou de cada modí de sal a la conservació de l’artilleria, encara que llavors aquestos sous eren distribuïts pel governador. D’altra banda tenia l’obligació de capturar i custodiar durant un any i un dia els vaixells i les mercaderies o altres pertinences dels naufragis, amb assistència del procurador fiscal patrimonial de la reial majestat. Després d’aquest temps i esgotades totes les diligències amb l’objectiu de trobar el senyor o patró del vaixell, es podia procedir a vendre’l. En ser les costes d’Eivissa i Formentera molt perilloses, el lloctinent rebia com a complement del salari una quantitat proporcional a la perillositat de la costa on havia d’intervenir per recuperar els vaixells naufragats.

Recaptava la part que tenia el Patrimoni Reial en el repartiment dels vaixells enemics turcs o d’Àfrica que capturava la gent de les Pitiüses així com les condemnacions pecuniàries, declaracions de penes, confiscacions de béns, captius, moros i altres béns que pertanyien al Reial Patrimoni.

Les ordinacions de 1686 contemplaven que el lloctinent no només havia de tenir cura del carregador de la sal a sa Sal Rossa, sinó del nou carregador que la Universitat estava construint a la platja i vora l’estanyol de sa Sal Blanca.

El càrrec es va mantenir fins al decret de Nova Planta quan les competències del procurador reial passaren a l’intendent. [ACM]

Descàrregues

Col·laboradors