lliura

lliura f
1. HIST/CULT POP Unitat de pes i de capacitat usada des de la conquista catalana fins a la generalització de l’ús del sistema mètric decimal. El mot lliura prové del llatí, llengua en la qual tenia el significat de balança, romana (aparell de pesar) i també, com posteriorment, el d’unitat de pes i de capacitat. L’ús més habitual és la lliura de pes, equivalent a dotze unces i que és la vint-i-cinquena part d’una rova. Una lliura són 0,399 grams; ara bé, existeixen també la lliura pescatera o lliura grossa, formada per 18 unces, i la lliura carnissera, de 36 unces. La lliura com a unitat de capacitat era utilitzada en la quantificació de l’oli, de l’aiguardent i de la llet. Pel que fa a l’oli, 36 lliures feien una mesura; la lliura d’aiguardent equivalia a 0,41 litres.
2. NUM Unitat monetària de compte, no existia com a peça monetària sinó que únicament s’encunyaven els seus divisors. El més usual era el sou, vint dels quals feien la lliura. S’usà des de l’edat mitjana fins al segle XIX. [AFA]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments