llagosta

llagosta f
1. ZOOL [Palinurus elephas, família dels palinúrids, infraordre dels palinurs, subordre dels pleociemats, ordre dels decàpodes] Crustaci que presenta el cos moderadament deprimit i fortament calcificat, de superfície rugosa a la closca i llisa al plèon. Presenta rostre triangular petit, espines supraorbitàries en forma de V i costats de la closca paral·lels. Els globus oculars estan ben desenvolupats. Les antenes són més llargues que el cos. El primer parell de periopodis és més robust que la resta i acaba en una ungla. Pot arribar a atènyer una longitud de 50 cm. El color és bru, vermellós o violat, amb taques groguenques. Presenta una distribució estesa a tota la Mediterrània i també a les costes nord-occidentals europees. És una espècie típica de fons rocallosos i de coves. Viu generalment entre 20 i 70 m de fondària, encara que pot arribar als 300 m. És molt apreciada en gastronomia i per això es tracta d’una de les espècies més cotitzades als mercats. També se la coneix com a llagosta vermella.Llagosta rosada (Palinurus mauritanicus) Espècie de grandària superior a l’anterior. Presenta rostre triangular petit i espines supraorbitàries notablement separades, a la vegada que els costats laterals de la closca bombats. Arriba als 70 cm de longitud. El color és rosat amb taques blanquinoses. La seua distribució geogràfica és més àmplia que en el cas de la llagosta vermella, ja que arriba també a les costes nord-occidentals africanes. És capturada freqüentment per les barques d’arrossegament, entre 200 i 600 m de fondària. Gastronòmicament és menys apreciada que la llagosta vermella.Llagosta verda (Palinurus regius) Espècie no present al Mediterrani, encara que sí freqüentment als mercats balears. Es tracta d’una llagosta més petita que la vermella, que arriba als 35 cm de longitud. El seu color és verd amb taques groguenques. No presenta rostre i mostra un flagel antenular quasi tan llarg com la closca. La seua distribució geogràfica està restringida a la costa africana occidental i a les illes Canàries. És la llagosta menys apreciada gastronòmicament. [JCE]
2. ENTOM Nom genèric donat als insectes de l’ordre dels ortòpters, que es caracteritzen per tenir el cos massís de color terrós, les antenes curtes i els òrgans auditius a cada banda de l’abdomen. Popularment s’anomenen cavallets. Té les potes anteriors curtes, mentre que les posteriors són grosses i potents, físicament preparades per saltar com a resposta de fugida davant situacions de possible perill. Els mascles emeten durant el dia un so rítmic i brunzent anomenat estridulació, que produeixen a partir del fregament dels fèmurs amb les ales anteriors o tegmines. La funció d’aquest so és territorial i d’atracció sexual durant els períodes de reproducció. A les Balears es troben nombroses espècies de llagostes, de les quals destaquen Euchorthippus angustulus, endemisme de Mallorca, Eivissa i Formentera, que viu als camps de conreu i garrigues, on s’alimenta de gramínies verdes; Anacridium aegyptium o llagosta egípcia, que és l’ortòpter de major mida a les Balears, i Tettigonia viridissima o llagosta verda, que és una llagosta de mida mitjana que es diferencia fàcilment de les altres espècies pel seu color verd (encara que algunes poden ser de color terrós) i per tenir les ales ben desenvolupades i les antenes més llargues. En moments molt determinats i principalment per causes climàtiques, el nombre d’individus d’una població de llagostes pot augmentar de forma excessiva. Aquesta proliferació pot provocar la formació d’eixams que s’estenen en forma de plaques que arrasen la vegetació i els conreus que troben a mesura que es desplacen. La llagosta egípcia està emparentada amb la llagosta causant de les plagues, encara que a les Pitiüses no forma plagues i no és perjudicial per als cultius. El llibre de la Confraria de Santa Agnès (s XVII) que es conserva a l’arxiu de l’església de Sant Antoni parla d’una plaga de llagostes que va assolar Portmany l’any 1688. Les plagues de llagostes eren considerades càstigs de Déu i es combatien amb pregàries i processons. Per combatre aquestes plagues la gent amollava gallines i porcs, les primeres es menjaven els ous i les larves de les llagostes i els segons s’encarregaven de les llagostes adultes; el problema arribava després perquè la gent considerava que els ous de les gallines i la carn dels porcs estava infectada i no era comestible. Un altre mètode consistia a llaurar els camps per fer sortir els ous i deixar que els ocells se’ls menjassin, segons explica l’antropòleg Marià Torres. [MTM]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments