jurat

jurat m HIST Magistrat municipal establert amb la creació de la Universitat l’any 1299 per Jaume II per administrar i governar les Pitiüses.

El règim de franquesa fou el primer sistema que començà a aplicar-se per a l’elecció dels jurats. Cada primer d’abril, els batles o representants dels tres consenyors, el rei de Mallorca, l’arquebisbe de Tarragona i el paborde de Tarragona, després de ser aconsellats pels prohòmens, triaven i nomenaven tres jurats. A la vegada aquestos escollien deu prohòmens com a consellers i tots ells havien de jurar els seus càrrecs davant els batles.

Aquest sistema fou substituït un segle després pel Regiment de Pragmàtica, que comportà l’aparició del Consell General i del Consell Secret. A partir d’aquell moment, la societat es dividí en tres grups o estaments: la mà major representada pels cavallers i la classe social més alta, la mà mitjana, formada per mariners, mercaders i artesans, i la mà de fora representada per la gent del camp. Cada estament era representat pel jurat de mà major, el jurat de mà mitjana i el jurat de mà de fora, respectivament. En aquest sistema i també cada primer d’abril els tres jurats eren escollits pel Consell General format per un cens de dues-centes cinquanta persones dividides en cinc cinquantenes. Com passava amb l’anterior règim, una vegada nomenats, els jurats havien d’elegir els deu consellers. El 1440 fou establert el sistema de concòrdia, que suposà l’aparició d’un quart jurat.

El 1454 s’implantà definitivament el règim de sac o règim de sac i sort, un sistema que subsistí fins al 1715, encara que amb moltes variacions. A causa de les contínues disconformitats amb l’elecció dels jurats i dels altres oficials, el rei Joan II atorgà aquest nou sistema d’elecció, anomenat d’insaculació. L’atzar adquiria el paper principal, ja que era un al·lot petit l’encarregat d’extreure d’entre totes les persones insaculades en els tres sacs de mà major, de mà mitjana i de mà de fora, els noms d’aquells que ocuparien els càrrecs dels tres jurats i dels oficials.

El quart jurat no era triat d’entre les persones que es trobaven insaculades sinó que ho era qui havia estat l’any anterior jurat de mà major, i l’any següent, qui havia estat l’any anterior jurat de mà mitjana.

A través de posteriors provisions reials, normalment a conseqüència de peticions i queixes dels jurats i del Consell, que es feien arribar als monarques a través dels missatgers, aquest sistema s’anà perfeccionant: s’establí un sistema d’incompatibilitats en l’ocupació dels càrrecs, també es reglamentà la remuneració dels tres primers jurats i la gratuïtat del quart, la impossibilitat d’exercir si eren deutors amb la Universitat, etc.

Les reials ordinacions de 1663 recullen tot el funcionament de la juraria: la insaculació i extracció, les incompatibilitats dels càrrecs, el jurament, els salaris i les obligacions. També consten les variacions introduïdes en la Juraria anys abans, quan passaren a denominar-se: jurat en cap de mà major, jurat segon de mà major, jurat de mà mitjana i jurat de mà de fora. Tots ells eren escollits d’entre les persones insaculades en els quatre sacs corresponents.

Igualment s’establia que pare i fill, sogre i gendre i dos germans no podien ser jurats al mateix temps; tampoc ningú no podia ocupar dos oficis a la vegada, excepte el jurat en cap quan era hospitaler, ja que ocupava aquest ofici l’any següent d’haver acabat d’exercir com a jurat.

Com a representants de la Universitat havien de portar les xies com a insígnia. Hi havia tres xies o bandes de nou palms, una de vellut carmesí, una altra de vellut negre per portar-la durant la Setmana Santa i l’altra de domàs carmesí. També el clavari havia de subministrar torxes als jurats per si havien d’acudir a la casa de la Universitat o a la casa del Governador de nits per a assumptes d’urgència. Els dos jurats de mà major i el de mà mitjana tenien l’obligació de dormir totes les nits dins la vila, i el jurat de mà de fora havia d’anar a la vila almenys una volta a la setmana, o tantes vegades com fos reclamat pels altres jurats per tractar assumptes de la Universitat. Altres obligacions dels jurats recollides en les ordinacions fan referència al proveïment d’aliments, a les salines, a la defensa i a les despeses, entre d’altres.

Quant al salari, s’establia per als jurats de mà major i per al jurat de mà mitjana, cent lliures de salari, i per al jurat de mà de fora cinquanta lliures. Cal dir que també es regulava la forma com havien de fer les proposicions davant el Consell. Amb les noves reials ordinacions de 1686 es canvià al primer de juny, el dia de l’extracció de tots els càrrecs.

El Decret de Nova Planta de 1715 posà fi a aquest sistema institucional; la Universitat fou substituïda per l’Ajuntament i els jurats passaren a anomenar-se regidors. [ACM]

Descàrregues

Col·laboradors