juliola

juliola f ICT [Aspitrigla cuculus, família dels tríglids, ordre dels escorpeniformes, subclasse dels teleostis i classe dels osteïctis] Peix de vida bentònica amb el cos de forma cònica que es va estrenyent des del cap en direcció a la part caudal; pot arribar als 30 cm però freqüentment no arriba als 20. Té el cap gran, quadrangular, de perfil anterior, gairebé recte i es troba completament cuirassat per plaques òssies amb sortints abundants però poc desenvolupats. La boca és protràctil, situada en posició subínfera i armada de petites dents. El musell es troba dividit en dos lòbuls rostrals poc marcats. Els ulls estan en posició alta, gairebé dorsal i són grossos. El cos està recobert d’escates petites totalment incloses a la pell, a excepció del pit i la part anterior del ventre. La línia lateral està recoberta per escates òssies amb prolongacions verticals cap amunt i cap avall. Els tres primers radis anteriors de les aletes pectorals són lliures i flexibles i li permeten “caminar” pel fons com a la resta dels representants de la família dels tríglids. La resta dels radis de les aletes pectorals estan units i són molt grans i llargs, arribant a l’alçada de l’anus. Tenen dues aletes dorsals, la primera amb espines i la segona amb radis blancs; ambdues estan flanquejades a la base per una sèrie de petites plaques òssies que formen espines agudes. Aquest peix se sembla molt a la gallineta (Trigloporus lastoviza), però és d’un color ataronjat al dors, mentre que la gallineta és més rosada amb taques negres, per aquest motiu la juliola també és coneguda com gallineta blanca. Es diferencien també per les escates de la línia lateral, que en la gallineta són amples i carenades sense desenvolupament vertical i la pell presenta unes arrugues transversals que s’estenen perpendicularment cap amunt i cap avall a partir de la línia lateral. La juliola no és tan comuna a les aigües pitiüses com la gallineta i es pesca com aquesta, entre 50 i 300 m amb el bou de plataforma; ambdues formen part de la morralla. Semblant a la juliola, de pell més grisa i molt menys freqüent, és Aspitrigla obscura, que té les escates de la línia lateral en forma de plaques sense espines ni expansions verticals. [PAS/SRT]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments