jugaroi

jugaroi m DIAL Objecte destinat a entretenir els infants, amb finalitat didàctica o merament lúdica. Hom considera que els jugarois són elements essencials en l’adaptació i desenvolupament social dels nens.

A l’antiguitat, a Eivissa i Formentera, probablement la majoria dels jugarois es feien amb materials no perdurables (alguns escrits citen nines de drap, de fusta, etc.), però s’ha trobat una nina de terracota, amb cap i cos d’una peça feta amb motlle, amb buits per col·locar-hi els braços i les cames amb fil de ferro. És d’època hel·lenística, del segle IV o III aC (no es pot datar amb exactitud per desconeixement del lloc on s’ha trobat).

Al Museu Arqueològic també es poden trobar algunes peces de ceràmica (olletes, pitxerets, gerretes, etc.) tan petites que fan pensar que siguin jugarois, però no es pot afirmar amb seguretat.

No es coneixen referències de jugarois de les èpoques romana, bizantina o medieval. L’estructura econòmica de la societat a les illes Pitiüses, agrícola, feia que el treball per a la subsistència estàs estretament relacionat amb la vida familiar, així que el jugarois eren normalment fets a mà usant els materials que oferia el medi: fusta, drap, carrasca (escorxa) de pi, fulla de figuera d’indi o de pic, canyes, baladre, etc.

Per mitjà dels jugarois els infants aprenien a reproduir els rols i la cultura dels adults, però l’aïllament en què vivia l’eivissenc o el formenterer segurament va mitigar alguna mica el vessant sexista dels jugarois, tot i que no era habitual veure nenes jugant a la pilota, per exemple, i era molt mal vist que un nen jugàs amb filletes.

Alguns dels jugarois usats a Eivissa i Formentera fins fa poc són: potes d’ase o xanques (parell de pals llargs amb suport per als peus), xeremia (aeròfon fet de canya), molinet de canyaferla (penell construït amb aquest material), barquetes de carrasca de pi, carretons de figuera d’indi o de pic, gàbies d’escles de canya i fulles de figuera d’indi o de pic, filletes, pepes o nines, pilotes de drap, ballestes o escopetes de canya i savinons, castanyetes de canya, roncadors de canya i roda dentada de carrasca de pi, calatrecs de canya o d’esclova de nou (idiòfon que sona quan un palet de canya percuteix per tensió sobre la caixa de ressonància), flaütes, tambors, castanyoles, bimbaus, etc.

A principi del segle XXI els jugarois que fan servir els infants de les Pitiüses no es diferencien en res dels de la resta de criatures del món industrialitzat, produïts generalment de manera industrial i de forma mecànica i sol·licitats en bona part a partir de la publicitat televisiva. S’estan imposant els jugarois electrònics, molts d’ells en combinació amb la tecnologia informàtica. Tots aquestos complementen els jugarois de sempre, com la pilota.

Tenir jugaroi (una cosa): ser d’execució laboriosa, que per realitzar-la es necessita temps i atenció.

Ser el jugaroi (d’algú): dependre algú d’una persona que li fa fer el que vol, ser-ne víctima.

Ser de jugaroi (una cosa, un objecte): ser de poca qualitat. [JGT]

Descàrregues

Col·laboradors