holoturoïdeus

holoturoïdeus m pl ZOOL Classe d’animals equinoderms que inclou les holotúries o botifarres (botifarra ) i les espardenyes (espardenya de mar ). Són diferents dels altres equinoderms com els bogamarins i les estrelles de mar, perquè el seu cos és cilíndric i allargat seguint un eix que va de la boca a l’anus. Això els dóna una aparent simetria bilateral, però la disposició del sistema ambulacral segons cinc plans meridians fa palesa la simetria radial característica dels equinoderms. La boca que s’obre en un dels extrems sol estar envoltada per una corona de tentacles més o menys ramificats que s’hi poden retreure i que serveixen per capturar i aglutinar l’aliment. L’anus és situat a l’extrem oposat. Al seu interior s’obre una cambra anal on hi ha, a moltes espècies, uns òrgans tubulosos anomenats túbuls de Cuvier, que expulsen a l’exterior quan són molestats. L’esquelet no és rígid, sinó que és format per plaques calcàries microscòpiques, les esclerites, disperses per tota la dermis, musculosa i gruixada. Tenen una gran lentitud de moviments i s’arrosseguen pel fons amb l’ajut de les contraccions musculars de la pell del cos i dels peus ambulacrals ventrals juntament amb una doble filera de pedicels. Dels cinc solcs ambulacrals dos són dorsals i tres ventrals. Són micròfags o sedimentívors; en aquest cas, formen uns característics excrements de tipus salsitxa envoltats de mucositats intestinals, una vegada el fang o l’arena han passat per tub digestiu i han quedat retengudes les partícules orgàniques presents. El sistema reproductor no té organització pentàmera com els altres equinoderms, sinó que només tenen una gònada que desemboca prop de l’extrem anterior del cos. Els sexes són separats i no hi ha diferenciació sexual externa. El desenvolupament embrionari és indirecte mitjançant dos estats larvaris. El peix Carapus apus és paràsit d’una gran proporció d’holotúries, tant en estat juvenil com adult; entra per l’anus i viu a l’intestí consumint les gònades i les brànquies. Amb espècies tropicals de mida grossa bullides i assecades al sol es prepara el trepang, aliment ric en vitamines i amb suposades propietats afrodisíaques. A la Mediterrània occidental només es consumeixen les espardenyes, mentre que de la resta de botifarres solen utilitzar-se les parts toves internes com a esca per pescar. La classe dels holoturoïdeus comprèn dos ordres, els aspidoquiròtides i els dendroquiròtides. Els primers tenen tentacles peribucals petits, peus ambulacrals ventrals amb funció locomotora i papil·les dorsals més o menys desenvolupades. Hi ha dues famílies amb representants al mar Balear, els esticopòdids a la qual pertany l’espardenya de mar (Stichopus regalis) i els holotúrids, amb diverses espècies de botifarres a les aigües pitiüses, molt difícils de distingir: se’ls han de mirar les esclerites amb microscopi. Holoturia tubulosa és la més freqüent, pot arribar als 30 cm de longitud; és d’un color marró fosc vermellós al dors i groguenc al ventre; es troba als fons de fang i arena, a poca fondària i a fons durs fins als 100 metres; no té òrgans de Cuvier. Holoturia polii viu associada a l’anterior i té la pell més fosca; presenta papil·les dorsals amb l’extrem blanc, fa entre 15 i 20 cm i viu a fons tous fins als 30 m. Holoturia forskali té la pell viscosa de color verd fosc i es desfà fàcilment; l’extrem de les papil·les dorsals és de color negre; té òrgans de Cuvier; viu en praderies de posidònia i en fons tous, des dels 20 fins als 100 metres; pot arribar als 25 cm de longitud; és menys freqüent que les anteriors. A aigües d’Eivissa s’ha citat també l’espècie Holoturia impatiens. Els exemplars de l’ordre dendroquiròtis inclou les botifarres que presenten els tentacles peribucals molt desenvolupats i ramificats, s’alimenten de plàncton i matèria orgànica en suspensió; no tenen òrgans de Cuvier. Dins la família dels cucumàrids s’han trobat en aigües d’Eivissa Stereoderma kirschbergi i Trachithyone tergestina. [SRT]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments