guaret

guaret m AGR Terra de conreu que es deixa sense sembrar durant dos anys o més, en repòs, per tal que es meteoritzi i descansi. A l’agricultura tradicional eivissenca era costum cultivar els cereals, principal herbaci del camp pitiús, en guarets alternant el blat i l’ordi amb lleguminoses. El model més estès i habitual era la divisió de la hisenda en quatre parts, aproximadament de la mateixa dimensió, anomenades terços. Al terç, s’hi sembrava blat el primer any, dedicant-li les majors atencions; el segon any, un cop feta la collita de blat, s’hi sembrava ordi mentre que, el tercer any era la cultiva, és a dir, que es deixava en repòs, moment en què el terç es convertia en autèntic guaret, i el bestiar pasturava l’herba que hi creixia. Finalment, el quart any, el terç passava a ermàs i els pagesos procuraven que l’herba que tenia fos ben aprofitada pel bestiar abans del mes de gener, en què començaven els treballs previs a la nova sembra del blat. [BGF]

Descàrregues

Col·laboradors