guaita

guaita f HIST Acció de guaitar, fer guaita i per extensió lloc on es realitza l’acció de vigilància. Les guaites, juntament amb les talaies, les escoltes i les descobertes, eren sistemes de defensa passiva de diferent intensitat organitzats i finançats per la Universitat d’Eivissa des de l’edat mitjana. La guaita era de totes aquestes precaucions la més intensa, ja que consistia a tenir un lloc constantment o durant determinades temporades (la sega dels cereals, la collita de la sal) atès per guaites o guardes. A més de la missió de prevenció d’atacs exteriors, les guaites també formaven part del sistema d’ordre interior i de control de l’accés a la vila fortificada; així es troben guaites a les portes i a certes torres del recinte murat medieval; durant aquella època està documentada la torre del Guaitil . També era un servei especial de guaita el que s’establia a Formentera mentre a Eivissa es feia la sega dels cereals i la collita de la sal. Els guaites de Formentera solien ser més de dues o tres persones i consten les factures durant el segle XVI de les barques que els duien i els tornaven i del menjar que s’emportaven, a més del sou de cada un d’ells; la guaita la feien a l’anomenada torre de Formentera i sovent també a la Mola. [AFA]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments